El mercat de les apostes s'obre camí en la salut pública. La plataforma estatunidenca Kalshi ha posat en marxa un projecte pilot per fer prediccions sobre els assaigs clínics i decisions reguladores, una activació que ha alertat el sector. Aquest espai permet que els jugadors votin sobre l'èxit dels medicaments que es troben en fase d'estudi amb pacients, cosa que ha provocat sobresalts entre els professionals vinculats a aquest àmbit. “La recerca en salut no pot convertir-se en una fitxa de casino”, afirma Jon Rueda, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en ciència i innovació, a Redacción Médica.

Els resultats dels assaigs clínics estan sota els focus del mercat d'apostes. Segons ha explicat la plataforma, que va activar el seu pilot el passat juliol, la seva intenció és acabar amb la “opacitat informativa” de la indústria farmacèutica. Precisament, les empreses ja comencen a estar al corrent d'aquestes intencions, i reflexionen sobre les implicacions d'aquest espai.

Els efectes per a la indústria farmacèutica i els pacients

Rueda, investigador del CSIC en ètica de la recerca, analitza l'assumpte. “És difícil fer prediccions amb prou confiança. Però no convé descartar que aquestes apostes, encara que es facin als Estats Units, tinguin efectes en altres llocs del món”, apunta a aquest diari.

Les seves paraules miren directament als efectes que poden tenir aquest tipus d'espais per al sector dels medicaments. “El risc principal és que l'assaig deixi de ser un experiment “aïllat”. Si existeix un preu públic que puja o baixa en temps real, pacients, investigadors i finançadors poden reaccionar-hi i tenir incentius per alterar el mateix estudi”, assenyala.

En aquesta línia, Rueda explica que la majoria dels assaigs clínics els promouen multinacionals, i es realitzen en diferents països, inclosa Espanya. És per això que destaca que el fet que aquestes plataformes es trobin bloquejades al país “no protegeix del tot els pacients espanyols que participen en aquests estudis”.

Aquesta manca de seguretat, d'un escut que afavoreixi els pacients inclosos en els assaigs clínics, és un dels principals punts en què aprofundeix l'investigador en ètiques aplicades.

“Sens dubte, es corre el risc de crear incentius perversos”, continua pel que fa a l'anàlisi de la creació d'aquest tipus d'espais. Així, destaca la filtració de dades com el primer d'aquests al·licients. “En un assaig intervenen moltes persones (comitès de monitoratge, centres participants, empreses subcontractades, personal sanitari), i verificar on treballa qui aposta no cobreix el seu entorn ni els intermediaris”, deixa anar.

El segon d'aquests incentius l'anomena la ‘profecia incomplerta’. “Si les probabilitats d'èxit cauen, alguns pacients poden perdre la confiança, abandonar o prendre pitjor la medicació, i això acaba donant la raó al mercat”, sentencia.

En aquesta línia, afegeix al llarg de les seves declaracions a Redacción Médica que “qui aposta pel fracàs d'un assaig té un interès econòmic en què surti malament. I qualsevol canvi en el protocol o en la manera d'interpretar els resultats passa a tenir diners en joc”.

El discurs de Rueda se centra també en les implicacions ètiques que comporta l'entrada del mercat de les apostes en l'àmbit dels assaigs clínics. El portaveu esmenta l'obra El que els diners no poden comprar del filòsof Michael Sandel per argumentar la seva posició. Així, destaca una clau: “Hi ha coses que es corrompen quan se'ls posa preu, encara que el mercat ‘funcioni’”.

L'investigador en ètiques aplicades recorda l'essència del llibre, l'objectiu del qual consisteix a analitzar aquests casos. Al llarg de la seva conversa amb Redacción Médica, Rueda especifica que el dels assaigs clínics és un escenari similar al que es relata al llibre.

“Algú pot guanyar diners perquè un fàrmac contra l'alzheimer fracassi, és a dir, perquè els pacients no millorin. Això converteix la malaltia i l'esperança aliena en un objecte d'especulació”, aclareix.

Així mateix, esmenta que hi ha un problema de consentiment. “Els participants van oferir el seu cos i les seves dades per generar coneixement, no perquè tercers apostin sobre la seva resposta al tractament”.

Aquí és on fa referència a l'existència d'un problema d'equitat: “Qui té avantatge en aquestes apostes són actors amb informació i recursos, mentre que els perdedors poden ser pacients i famílies que aposten moguts per l'esperança”.

“El valor d'un medicament hauria de dependre de la seva utilitat per a la salut, però comença a dependre de la seva cotització”, matisa. En aquesta línia, el portaveu explica a Redacción Médica que aquesta situació “podria generar pressió pública sobre les agències per aprovar o finançar fàrmacs sense benefici clar”.

En el cas dels pacients, l'investigador del CSIC en ètica de la recerca enumera un llistat d'efectes, que van des de l'“ansietat en seguir les “probabilitats” del seu propi tractament, falses esperances o desànim, menor adherència i risc de conductes de joc problemàtic en persones vulnerables”.

“A llarg termini em preocupa la erosió de la confiança”, confia a aquest diari. I, fent referència de nou a l'obra del filòsof, declara que “participar en un assaig té molt d'acte solidari, i Sandel mostra que introduir els diners pot desplaçar aquest tipus de motivacions”.

El mercat dels jocs s'endinsa en el món de la sanitat. I aquesta entrada ja té la seva pròpia reflexió. “Si els assaigs clínics es perceben com un casino, poden reclutar amb més dificultat i perd credibilitat una eina essencial per al progrés de la Medicina”, resumeix Rueda.

“L'opacitat de la indústria farmacèutica és un problema real, però es corregeix amb més transparència regulada, no obrint un mercat d'apostes, una deriva mercantilista que l'ètica ha de rebutjar sense matisos”, afegeix. El seu discurs finalitza amb una declaració ferma: “La recerca en salut no pot convertir-se en una fitxa de casino”.

Espanya descarta grans conseqüències

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) és un dels organismes que analitza aquest projecte. Per la seva banda, l'organisme sanitari treu ferro a l'assumpte al llarg d'una conversa amb Redacción Médica: “En el cas dels assaigs clínics, l'èxit o fracàs està establert en el protocol i ha de ser autoritzat per l'agència reguladora i els comitès de bioètica, que per norma general no es veuen influïts per aquests mercats, ja que són molt ‘de nínxol’”.

Així ho expressa el regulador dirigit per María Jesús Lamas, que incideix que “això no està en cap cas relacionat amb el desenvolupament de medicaments”, a la qual cosa afegeix que “afecta molt poc”.

El debat deixa al descobert una bretxa: mentre els organismes reguladors confien en el rigor metodològic i en el caràcter residual d'aquests mercats per blindar la ciència, l'ètica adverteix dels perills per als pacients. L'amenaça real d'aquesta entrada del mercat de les apostes en els assaigs clínics rau, per tant, en normalitzar l'especulació financera sobre la salut.