La combinació d'osimertinib i savolitinib ha demostrat resultats positius en pacients amb càncer de pulmó no microcític avançat, amb mutació d'EGFR i alteracions de MET, la malaltia dels quals ha progressat malgrat el tractament amb osimertinib. I és que les dades de l'assaig en fase III Saffron, presentades al congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), revelen que va reduir un 45 per cent el risc de progressió de la malaltia o mort i un 32 per cent el risc de mort davant la quimioteràpia.
L'estudi es va provar en 338 pacients, dels quals 171 van rebre la combinació i 167, quimioteràpia. La mediana de supervivència lliure de progressió va augmentar de 5,4 a 7,6 mesos, mentre que la mediana de supervivència global va passar de 12,9 a 17,8 mesos. Als 12 mesos de tractament, el 36 per cent de els pacients que van rebre la combinació seguia viu sense que la malaltia hagués progressat, davant el 10 per cent dels qui van rebre quimioteràpia. Pel que fa a la supervivència global, al cap d'un any seguia viu el 70 per cent del grup tractat amb la combinació, davant el 53 per cent del grup de quimioteràpia.
Així, Mariano Provencio, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda, destaca a Redacción Médica que els resultats reforcen la importància d'estudiar l'evolució molecular del tumor al llarg de la malaltia. "Ja sabíem que la sobreexpressió de MET és un mecanisme de resistència i això confirma que actuar sobre aquest mecanisme també transforma la malaltia", assenyala.
De fet, considera que les dades són especialment rellevants per la seva solidesa: "La significació estadística dels dos paràmetres és realment bona. Són resultats molt robustos, molt contundents, i no hi ha cap dubte". "Crec que és una molt bona notícia per als pacients", assegura.
Un tractament dirigit a un grup concret de pacients
Tot i que els resultats suposen un avenç, la combinació no està dirigida a totes les persones amb càncer de pulmó que progressen durant el tractament amb osimertinib. Segons explica l'especialista, les dades de l'estudi situen al voltant del "19 per cent" la proporció de casos que podrien presentar aquest mecanisme de resistència.
"La qüestió és si és molt o poc el nombre de persones que se'n beneficiaran. No pot tractar tots els pacients que progressen, sinó una part. Però és una quantitat important de pacients", apunta.
Supervivència i tolerabilitat: el balanç del tractament
Pel que fa a la seguretat, el percentatge de pacients que va presentar efectes adversos greus (de grau 3 o superior) va ser similar en ambdós grups: el 64 per cent amb la combinació i el 63 per cent amb quimioteràpia.
A banda, Provencio comenta que el tractament dirigit sembla presentar "menys efectes secundaris" i assenyala l'edema com una de les possibles complicacions, ja que es va registrar en el 49 per cent dels pacients. També es van notificar anèmia i diarrea, totes dues en el 26 per cent. Tot i així, matisa que "no és una cosa que empitjori de manera important la qualitat de vida".
L'especialista posa el focus en el benefici global per al pacient: "Per damunt de la qualitat de vida hi ha el fet de viure. Els pacients viuen més i no sembla que visquin pitjor".
A més, un dels missatges centrals de Provencio és la necessitat d'ampliar l'estudi molecular més enllà del "diagnòstic inicial". Fins ara, les determinacions es feien fonamentalment al diagnòstic per identificar alteracions que orientessin la selecció del tractament. L'aparició de mecanismes de resistència i la disponibilitat de fàrmacs capaços d'actuar-hi fan necessari reavaluar el perfil molecular quan la malaltia progressa.