L'augment de l'ús de la teràpia hormonal substitutiva podria ser un dels factors que expliquen el desproveïment de medicaments per a la menopausa que afecta Espanya des de fa mesos. Així ho plantegen els propis especialistes, que apunten a un canvi en la percepció d'aquests tractaments i a una major demanda després d'anys de recel pels seus possibles riscos.
"Pot estar pujant tant, tant, fins a arribar al desproveïment? Pot ser", assenyala Òscar Torres Lantada, cap de secció de Ginecologia de l'Hospital Universitari Sanitas La Zarzuela, a Redacción Médica. No obstant això, l'increment de les prescripcions seria només una possible explicació parcial de la crisi, ja que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) també ha identificat problemes de fabricació i subministrament a escala internacional.
L'afectació va començar amb la manca de Lenzetto, un esprai d'estradiol d'administració transdèrmica, i es va estendre posteriorment a altres presentacions, com pegats i gels, per l'augment de la demanda d'aquestes alternatives. En la seva darrera actualització, l'Aemps va explicar que el laboratori comercialitzador havia comunicat dificultats amb el dispositiu d'administració i un increment de la demanda que no podia atendre de manera immediata. La companyia preveu recuperar progressivament el subministrament des del novembre, tot i que la normalització podria allargar-se fins al 2027.
La teràpia hormonal recupera terreny
Torres Lantada situa un dels possibles factors darrere d'aquesta evolució en el canvi de percepció sobre la seguretat de la teràpia hormonal. El ginecòleg recorda que la publicació dels resultats de l'estudi Women's Health Initiative (WHI), a començaments dels anys 2000, va generar preocupació per la possible associació entre determinats tractaments hormonals i el càncer de mama, la qual cosa va contribuir a reduir-ne la utilització.
Amb el temps, l'evidència científica ha permès matisar aquells resultats, tenint en compte aspectes com les característiques de les pacients, l'edat d'inici, el tipus de tractament i la seva durada. Això ha afavorit una valoració més individualitzada dels seus beneficis i riscos, tot i que no significa que la teràpia hormonal estigui indicada per a totes les dones.
"Ara estan començant a trencar barreres d'aquest assaig", explica l'especialista, que observa un increment de les indicacions d'aquests tractaments. Al seu parer, aquest canvi de tendència podria haver contribuït a elevar el consum fins a superar la capacitat de resposta d'alguns fabricants. La teràpia hormonal substitutiva s'utilitza per alleujar símptomes associats a la menopausa i, en determinats casos, per prevenir l'osteoporosi. La seva indicació s'ha d'individualitzar, valorant els antecedents i els possibles riscos de cada pacient.
Les alternatives no hormonals no cobreixen tots els símptomes
L'especialista adverteix, a més, que els tractaments no hormonals dirigits als símptomes vasomotors, com els fogots, no es poden considerar substituts complets de la teràpia hormonal. Tot i que alguns poden millorar indirectament el son i la qualitat de vida, el seu efecte se centra en manifestacions concretes. "Seria com un substitut, però únicament per a la simptomatologia vasomotora", resumeix Torres Lantada. La menopausa, recorda, pot implicar també símptomes genitourinaris, alteracions del son i canvis metabòlics i musculoesquelètics, entre altres manifestacions.
Per això, aquests medicaments poden alleujar determinats símptomes, però no cobreixen necessàriament totes les necessitats terapèutiques d'una pacient. L'elecció d'una alternativa durant el desproveïment requereix una valoració mèdica individualitzada.
Mentre els laboratoris treballen per recuperar el subministrament, la crisi posa de manifest la necessitat d'ajustar la capacitat de fabricació a l'evolució de la demanda. L'Aemps manté el seguiment de les existències i el contacte amb les companyies i els professionals sanitaris per reduir l'impacte de l'escassetat.