La furosemida ha reduït el seu preu un 75 per cent des de 2021, fins a situar l'envàs mensual en 36 cèntims. Al mateix temps, les presentacions comercialitzades d'aquest fàrmac utilitzat en el tractament de la insuficiència cardíaca, els edemes i la hipertensió arterial, han passat de 19 a 11 i dos operadors concentren prop del 68 per cent de les unitats.
Són dades que l'Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (Aeseg) utilitza per advertir d'una vulnerabilitat que afecta el subministrament de medicaments essencials com és la pèrdua progressiva de proveïdors en mercats amb marges cada cop més estrets.
Elena Casaus, secretària general d'Aeseg, assenyala en declaracions a Redacción Médica, que el risc no depèn únicament que un medicament tingui un preu baix, sinó també de la concentració de l'oferta i de les alternatives disponibles si falla un dels fabricants. L'associació cita un altre exemple, la metformina de 850 mil·ligrams, utilitzada en diabetis tipus 2 “entre 2024 i 2026, les presentacions comercialitzades s'han reduït un 33 per cent, mentre que les autoritzacions anul·lades han passat de vuit a 15”.
Per a la patronal, aquests casos il·lustren la combinació de factors que amenaça l'abastiment, “la dependència de tercers països per a determinats principis actius i fases de fabricació, la concentració de la producció en pocs proveïdors i la sortida d'operadors de medicaments madurs de baix preu”.
“La seguretat de subministrament no s'ha de mesurar només pel nombre d'autoritzacions existents, sinó per quants operadors subministren realment, com es concentra el mercat i quina capacitat alternativa existeix si falla un dels principals proveïdors”, defensa Casaus.
La resiliència entra en la contractació pública
Aeseg considera que la resposta ha d'anar més enllà d'actuar quan ja s'ha produït una manca de medicament. L'associació destaca el Pla de Garanties d'Abastiment 2025-2030 de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) i l'acord provisional de la Critical Medicines Act com a passos cap a un model que integri la política industrial, la diversificació de proveïdors i la capacitat productiva en la prevenció de desabastiments.
En aquest context, reclama que les compres públiques de medicaments crítics valorin criteris com la fiabilitat del subministrament, els plans de contingència, l'existència de diversos fabricants i la diversificació de les fonts de producció. També defensa afavorir l'adjudicació a diversos proveïdors, amb un repartiment efectiu del volum de compra que permeti mantenir-los actius i evitar que tota la disponibilitat depengui d'un únic operador. “Com més gran sigui la criticitat del medicament i el risc de desabastiment, menor hauria de ser el pes del preu i més gran el de la seguretat de subministrament”, resumeix la secretària general d'Aeseg.
Coordinar les polítiques de preu i indústria
L'associació adverteix que les mesures per recuperar capacitat de fabricació europea perdrien eficàcia si, al mateix temps, els mecanismes nacionals de preus continuen erosionant la viabilitat de medicaments essencials. Per això, reclama salvaguardes específiques per a fàrmacs crítics i mercats vulnerables, així com mecanismes extraordinaris de revisió quan les condicions econòmiques amenacin la continuïtat del subministrament.
Aeseg proposa, a més, que l'Administració pugui rebutjar reduccions de preu anormalment baixes quan comprometin la competència o la disponibilitat del medicament. La patronal sosté que "no es tracta d'augmentar de manera indiscriminada la despesa farmacèutica, sinó d'evitar que els estalvis marginals obtinguts amb noves rebaixes acabin provocant la sortida de fabricants i una major dependència dels proveïdors restants".
“El medicament més barat deixa de ser el més eficient si, quan el pacient el necessita, no està disponible”, conclou Casaus, que insta el futur Govern a situar la seguretat del subministrament entre les prioritats de les polítiques sanitària, industrial i econòmica.