El Comitè Assessor per a la Prestació Farmacèutica del Sistema Nacional de Salut (SNS) té un pla estratègic definit. Fa tot just unes hores que el Ministeri de Sanitat ha fet pública la guia d'aquest organisme, un document que mostra les línies a curt-mig termini que seguirà l'entitat presidida per Ana Ortega. El document, al qual ha tingut accés Redacción Médica, conté diverses idees. D'una banda, impulsa una revisió del sistema de preus de referència per als fàrmacs. Tanmateix, aquesta no és l'única filosofia del CAPF, i és que l'organització treballa en establir llindars de cost per any de vida ajustat per qualitat dels medicaments.
El text evidencia el rumb de treball que prendrà el Comitè del Ministeri de Sanitat. El CAPF, que en els darrers mesos ha emès múltiples informes centrats tant en l'àmbit dels productes farmacèutics com en l'avaluació de tecnologies sanitàries, ja ha donat a conèixer les seves línies per als propers temps. Així, cal destacar que aquest document està datat fa aproximadament un any, el 18 de novembre de 2025, si bé el departament de Mónica García no l'ha fet públic fins ara.
El pla estratègic del CAPF
La redacció d'aquest text ja deixa diverses idees. Per començar, és un document de consens que s'encarrega d'actualitzar el pla estratègic del Comitè Assessor per a la Prestació Farmacèutica del SNS, la darrera reforma del qual data de 2020. Així, les seves millores estan focalitzades, principalment, en millorar les polítiques de preus i finançament de medicaments a la sanitat pública.
Aquesta és la idea amb què neix aquesta guia. Un projecte que, com figura a la publicació a la qual ha tingut accés Redacción Médica, consta de cinc eixos principals. Tal com indica, les línies estratègiques són: recursos pressupostaris i personals; polítiques per fomentar la competència; criteris i procediments de fixació de preus i finançament de nous medicaments i indicacions en un procediment comprensiu d'avaluació i posicionament; guies de suport per a l'avaluació i posicionament de medicaments; i recomanacions per al desenvolupament d'un sistema d'avaluació dinàmic.
Tots ells són els pilars del document que pretén guiar el rumb del CAPF. De fet, fa gairebé dos anys que l'organisme va canviar la seva cúpula directiva, que en aquest moment es troba sota la presidència d'Ana Ortega.
El Comitè situa la adequació dels mitjans disponibles a l'Administració Pública com quelcom imprescindible. Així, reclama dotar les institucions de recursos pressupostaris suficients i de personal tècnic qualificat. Tot plegat de cara a donar suport amb solvència científica a les revisions reguladores previstes i executar amb garanties les diferents propostes.
Un altre dels seus eixos està protagonitzat per l'impuls de la competència. En aquest sentit, el Comitè proposa una revisió profunda de l'actual Sistema de Preus de Referència (SPR) basada en l'evidència i l'anàlisi comparada internacional per corregir debilitats i optimitzar la seva eficiència. En paral·lel, aborda l'exploració de fórmules de compra addicionals (com subhastes, adquisicions centralitzades o conjuntes i mesures de transparència de preus), juntament amb l'anàlisi de la competència entre principis actius de valor terapèutic similar i la fixació de regles clares per al preu d'entrada de medicaments genèrics i biosimilars.
Pel que fa als criteris de fixació de preus i finançament, el document planteja un sistema d'avaluació en què la negociació econòmica estigui estretament lligada al benefici clínic incremental i a la relació cost-efectivitat. Així mateix, es contemplen pautes procedimentals per resoldre la inclusió o exclusió de fàrmacs en la prestació pública, criteris específics per a medicaments amb autorització comercial condicional per part de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) i una guia per modular el finançament en funció de la incertesa clínica i econòmica.
És aquí on el CAPF subratlla les recomanacions de cara a definir un llindar de cost per Any de Vida Ajustat per Qualitat (AVAC), establint així la disposició màxima a pagar del Sistema Nacional de Salut.
Totes aquestes mesures necessiten eines. I són les que proposa el Comitè en un altre dels seus eixos, on aborda l'elaboració i actualització de guies tècniques de suport destinades a homogeneïtzar l'avaluació i el posicionament dels fàrmacs segons estàndards internacionals. Entre elles destaquen, per exemple, la guia d'impacte pressupostari (que se sumarà a la guia metodològica de cost-efectivitat de 2024), i el desenvolupament de directrius per valorar el benefici clínic incremental.
L'últim dels apartats s'encarrega de promoure una transició cap a un model d'avaluació dinàmic. Així, el Comitè mira a un disseny i seguiment sistemàtic d'acords innovadors d'accés al mercat, tant de caràcter financer com basats en resultats en salut. Amb el suport de sistemes d'informació adequats, es planteja monitorar l'efectivitat en vida real per permetre revisions dinàmiques dels preus i de les condicions de finançament davant noves evidències clíniques o econòmiques.
