La recent publicació del manual ‘Maneig del pacient amb migranya’ per part de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), marca un moment clau en l'abordatge terapèutic d'aquesta patologia des de la perspectiva de l'especialitat. Aquesta guia neix com a resposta a l'arribada d'innovadores alternatives terapèutiques, especialment els anticossos monoclonals, que han transformat el tractament preventiu i han exigit una major implicació del farmacèutic, el paper del qual hauria pivotat d'un model tradicional centrat en el medicament a un enfocat de manera integral en el pacient.
Així ho explica en aquesta entrevista amb Redacción Médica la coordinadora d'aquest document, Amaya Rojo, qui també fa èmfasi en l'elevada prevalença de comorbiditats psiquiàtriques associades a la migranya, tals com l'ansietat, la depressió i les alteracions del son. Aquestes afeccions poden agreujar la discapacitat i afavorir la cronificació de la malaltia, per la qual cosa la detecció precoç per part del farmacèutic i la seva coordinació amb altres especialistes resulten vitals per a un abordatge integral. Parlar d'aquesta patologia també significa parlar de medicació simptomàtica, que pot derivar en cefalea per abús de medicaments, i en la importància d'una comunicació eficaç i fluida per millorar l'adherència, optimitzar els tractaments i assolir els millors resultats en salut.
La SEFH acaba de publicar el manual ‘Maneig del pacient amb migranya’, del qual vostè és coordinadora. Quines necessitats assistencials pretén cobrir aquesta guia i què creu que aporta al farmacèutic hospitalari en l'abordatge d'aquests pacients?
Aquesta guia sorgeix en un moment clau en l'abordatge terapèutic de la migranya. La incorporació al mercat de noves alternatives terapèutiques, especialment amb la comercialització d'anticossos monoclonals, utilitzats com a tractament preventiu, ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de la migranya, una major visibilitat de la patologia tant a nivell assistencial com de la societat i una major implicació del farmacèutic hospitalari en l'atenció a persones amb migranya.
En aquest context, ens vam plantejar la necessitat de disposar d'un manual, que incorporés les últimes innovacions terapèutiques i l'evidència científica més actualitzada oferint als professionals una eina pràctica i accessible que faciliti la presa de decisions i l'abordatge terapèutic de la migranya en la pràctica clínica diària des de la perspectiva de la Farmàcia Hospitalària.
A l'hora de proporcionar una atenció farmacèutica de qualitat en persones amb migranya, és imprescindible l'actualització constant de coneixements tant de les guies de pràctica clínica com dels nous tractaments disponibles, ajudant a la selecció de les alternatives terapèutiques més adequades, segons les característiques individuals de cada persona i realitzant el seguiment i monitoratge necessaris per afavorir l'adopció de les opcions terapèutiques més segures i cost-efectives.
A la guia a més s'aborden aspectes tan importants com l'atenció farmacèutica a les consultes de Farmàcia Hospitalària i la millora de l'adherència. Un altre dels aspectes clau, en què aquesta guia fa èmfasi és en la importància del treball en equips interdisciplinaris, que permeten una presa de decisions conjunta, així com una adequada coordinació i comunicació entre professionals, per garantir una atenció integral i optimitzar els resultats en salut.
La guia posa el focus en un abordatge multidisciplinari de la migranya. Des de la seva experiència, com ha evolucionat el paper del farmacèutic hospitalari i quin valor diferencial aporta avui dins d'aquest model assistencial?
Sense dubte, un dels grans avenços de la Farmàcia Hospitalària ha estat la creixent incorporació del farmacèutic hospitalari a equips interdisciplinaris en àrees assistencials cada vegada més diverses. Gràcies a l'esforç de la nostra Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) i de molts companys que ens han precedit i han treballat en la incorporació del farmacèutic hospitalari en equips assistencials, la Farmàcia Hospitalària ha evolucionat des d'un model tradicional centrat en el medicament, dirigint els esforços al coneixement i ús racional dels medicaments, cap a un model molt més assistencial centrat en el pacient.
Aquest canvi d'enfocament implica considerar de manera integral les necessitats, preferències i expectatives de la persona que atenem, així com afavorir la seva participació activa en la presa de decisions relacionades amb el seu tractament. La comercialització d'anticossos monoclonals en migranya, no només ha obert una porta d'esperança a les persones que pateixen migranyes cròniques, sinó que ha permès al farmacèutic hospitalari participar en l'atenció directa a aquestes persones a través de les consultes d'atenció farmacèutica dels hospitals i la coordinació i comunicació tant amb el neuròleg com amb la resta de professionals. D'aquesta manera el farmacèutic hospitalari pot col·laborar en l'optimització i individualització de la farmacoteràpia, així com en el monitoratge de l'efectivitat i seguretat dels tractaments prescrits.
A les consultes d'atenció farmacèutica, realitza una funció fonamental escoltant la persona, promovent estils de vida saludables, resolent tots aquells dubtes que poden sorgir sobre el tractament, proporcionant estratègies per gestionar els efectes adversos que puguin aparèixer i afavorint l'adherència. A més de participar en l'avaluació de noves alternatives terapèutiques, contribuint a una utilització adequada basada en l'evidència científica i en criteris d'eficiència.
Un dels aspectes que aborda la guia és l'elevada freqüència de comorbiditats psiquiàtriques en pacients amb migranya. Fins a quin punt l'ansietat, la depressió o les alteracions del son condicionen el control de la malaltia i l'èxit del tractament?
Tal com es reflecteix al manual les comorbiditats psiquiàtriques, com depressió, ansietat o trastorns del son, són més prevalents en persones amb migranya que en la població general. Existeix a més una relació bidireccional, la presència de migranya augmenta el risc de presentar alguna comorbiditat psiquiàtrica i viceversa, dificultant-ne la gestió clínica.
L'ansietat, la depressió i els trastorns del son, poden augmentar el risc de cronificació de la migranya, la discapacitat relacionada amb la malaltia, reduir la qualitat de vida i afectar negativament l'eficàcia dels tractaments.
Hi ha evidències que la presència d'aquestes comorbiditats psiquiàtriques s'associa amb una menor probabilitat de resposta al tractament agut de la migranya, a més les persones perceben una menor eficàcia i menor satisfacció amb els tractaments. Tanmateix, sí que alguns estudis parlen de respostes adequades cap als tractaments preventius i teràpies no farmacològiques que inclouen tècniques de relaxació i teràpia cognitivoconductual. Per aquest motiu la identificació i el tractament integral d'aquestes comorbiditats són fonamentals per prevenir la cronificació de la migranya i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Des de la Farmàcia Hospitalària, quin paper pot exercir el farmacèutic en la detecció precoç d'aquestes comorbiditats i en la coordinació amb altres especialistes per oferir una atenció més integral?
El farmacèutic hospitalari, es troba en una posició privilegiada per contribuir a la detecció de manera precoç d'aquest tipus de comorbiditats des de les consultes d'atenció farmacèutica incloses als Serveis de Farmàcia Hospitalària.
La persona amb migranya en tractament amb anticossos monoclonals, acudeix periòdicament al Servei de Farmàcia, per a la recollida de medicació, la qual cosa possibilita la creació d'un vincle farmacèutic-pacient, i genera un entorn idoni perquè el farmacèutic mitjançant una entrevista estructurada i utilització d'eines de cribratge pugui detectar de forma primerenca alteracions emocionals, canvis en l'estat d'ànim, alteracions en el son o símptomes suggeridors d'ansietat.
El farmacèutic hospitalari actua de pont de comunicació, entre els diferents professionals que atenen la persona. La transmissió de la informació obtinguda al neuròleg o psiquiatre, contribueix a optimitzar la presa de decisions clíniques.
Una adequada coordinació i comunicació amb tots els professionals implicats en la seva atenció, és essencial per a un abordatge integral de la migranya.
La guia dedica un capítol específic a l'adherència terapèutica. Quines són les principals barreres que troba en la pràctica clínica perquè els pacients mantinguin correctament els seus tractaments preventius?
Al meu parer hi ha tres motius fonamentals que expliquen la manca d'adherència als tractaments preventius en migranya:
1. Manca de coneixement o de confiança cap al medicament indicat, degut a que una part important dels preventius utilitzats són medicaments antidepressius o antiepilèptics, si durant la consulta no s'explica o no es comprèn bé el perquè el metge ha decidit aquest tractament, en arribar a casa i llegir el prospecte o buscar informació a internet, és freqüent que comencin a dubtar del motiu per prendre aquest fàrmac. És imprescindible per tant que a la consulta es faciliti sempre informació, senzilla, detallada i per escrit, així com un telèfon de contacte per consultar qualsevol dubte que sorgeixi un cop estigui al seu domicili, reduint la possibilitat que deixin de prendre'l pel seu compte.
2. Frustració davant les expectatives; a l'inici del tractament és freqüent tenir l'esperança que les crisis de migranya desapareixeran o es reduiran dràsticament, però en ocasions això no es produeix en el termini de temps que la persona espera o fins i tot les crisis continuen apareixent, cosa que la porta a pensar que no estan funcionant i que no hi ha motiu per seguir-lo prenent.
3. L'aparició d'efectes adversos, són fàrmacs que, com tots, no estan exempts d'efectes adversos, que poden afectar en major o menor mesura la vida quotidiana, l'aparició d'algun efecte advers sumat a la percepció de manca d'eficàcia, i que a diferència dels tractaments aguts, no eliminen el dolor immediatament, pot portar la persona a plantejar-se deixar de prendre'l.
Com influeix el seguiment farmacoterapèutic en millorar l'adherència i quines estratègies considera més eficaces per acompanyar el pacient al llarg del tractament?
El seguiment farmacoterapèutic és fonamental per millorar l'adherència, principalment, perquè a mesura que la persona va acudint amb periodicitat a les consultes, es reforça la relació de confiança amb el farmacèutic, que li permet conèixer en major profunditat no només el seu estat de salut, sinó les seves expectatives, grau de satisfacció amb el tractament i dificultats a les quals s'enfronta en el seu dia a dia per a la presa adequada dels medicaments prescrits, així com efectes adversos experimentats.
D'aquesta manera ens permet dissenyar estratègies individualitzades dirigides a resoldre els problemes identificats, alhora que es reforça la confiança tant en el professional sanitari com en el tractament prescrit, la qual cosa és esperable que impacti en una millor adherència al tractament.
Des de la consulta d'atenció farmacèutica, hem de transmetre a la persona seguretat, i suport. Per això, les tècniques de comunicació eficaç constitueixen una de les eines més valuoses de les quals disposem, ja que afavoreixen que la persona se senti escoltada, compresa i acompanyada, a més d'afavorir que sigui ella mateixa qui participi de manera activa en la presa de decisions relacionades amb el seu tractament, promovent així la seva implicació i autonomia. És sempre més fàcil continuar amb un tractament en què creiem que pel qual ens sentim obligats.
El manual també alerta sobre l'ús excessiu de medicació simptomàtica per controlar les crisis. Quins riscos comporta aquest ús excessiu i com pot ajudar el farmacèutic hospitalari a prevenir-lo mitjançant l'educació sanitària i el seguiment?
L'ús excessiu de medicació simptomàtica per a la migranya comporta uns riscos associats, no només per augmentar l'aparició d'efectes adversos en prendre dosis majors de les recomanades, sinó perquè pot derivar en el que coneixem com a cefalea per ús excessiu de medicació.
L'ús excessiu de medicació aguda pot contribuir al desenvolupament o manteniment de la cefalea per ús excessiu de medicació i afavorir la cronificació. S'ha de sospitar en persones que utilitzen medicaments per controlar el dolor de la migranya de forma repetida i mantinguda, per la qual cosa és un altre dels aspectes a tenir en compte durant l'entrevista clínica.
El primer objectiu de la nostra intervenció a les consultes de Farmàcia Hospitalària, ha de ser prevenir-ho. Per això, resulta fonamental proporcionar una adequada educació sanitària que permeti a la persona comprendre els riscos associats a l'ús excessiu de medicació per al tractament de les crisis, conèixer les dosis màximes de cada medicament que es poden prendre, com actuar si els símptomes persisteixen malgrat el tractament i, especialment, a quin professional o recurs assistencial s'ha de dirigir davant qualsevol dubte o empitjorament de la seva situació clínica.
Durant les consultes de seguiment, és essencial conèixer quanta medicació s'ha necessitat durant el mes i es recomana demanar-los que portin sempre un calendari de migranyes indicant el nombre d'episodis, així com quin medicament i en quina dosi s'ha utilitzat. Un cop s'identifica que la cefalea pot ser derivada de l'ús excessiu de medicaments s'ha de comentar la situació detectada amb el neuròleg per establir el pla de tractament.
Cada vegada es parla més de personalitzar el tractament de la migranya. Quins factors s'han de tenir en compte per seleccionar l'opció terapèutica més adequada, especialment quan existeixen comorbiditats psiquiàtriques?
En un model d'atenció centrada en la persona, l'elecció del tractament ha de ser individualitzada, tenint sempre en compte criteris d'eficàcia, seguretat i cost així com les seves preferències, tractaments previs i expectatives cap al tractament.
En cas de persones que a més presenten comorbiditats psiquiàtriques, moltes vegades aquest símptoma associat pot orientar-nos a seleccionar el fàrmac més idoni, que actuï no només en la prevenció de la crisi sinó millorant la simptomatologia psiquiàtrica associada. De la mateixa manera hem d'evitar la utilització de medicaments que puguin agreujar qualsevol de les comorbiditats psiquiàtriques que experimenti la persona.
Per tant, és primordial una adequada història clínica que ens permeti seleccionar el medicament previsiblement més eficaç, amb el menor risc d'efectes adversos, segons les comorbiditats presents, que contribueixi a reduir el nombre d'episodis de migranya, reduint la discapacitat associada i millorant la qualitat de vida de la persona.
Un altre aspecte clau és la necessitat d'identificar de manera precoç la manca de resposta a un tractament, evitant mantenir en el temps un fàrmac que no resulta eficaç, podent canviar el tractament tan aviat com sigui possible evitant mantenir en el temps medicaments innecessaris que incrementin els costos tant de la teràpia com de les complicacions associades.
L'individualització de la teràpia, seleccionant el medicament a priori més eficaç per a cada persona tenint en compte les seves característiques particulars, contribuirà a una farmacoteràpia més eficient reduint els costos assistencials associats.
Les eines digitals, les consultes farmacèutiques especialitzades o els programes de seguiment estan guanyant protagonisme. Quin potencial creu que tenen per millorar l'adherència i els resultats en salut d'aquests pacients?
És innegable que cada dia més persones utilitzen les eines digitals per buscar informació sobre la seva patologia i els seus tractaments. Els professionals sanitaris hem de ser conscients d'aquesta nova realitat, i aprofitar el potencial que ofereixen per utilitzar-lo en benefici de la persona amb migranya.
Per aquest motiu, aprofitant les consultes d'atenció farmacèutica, hem de ser capaços d'identificar les necessitats concretes de les persones que atenem per oferir-los eines dirigides que donin resposta a les seves necessitats. En alguns casos necessitarem recomanar-los pàgines web o aplicacions basades en l'evidència científica amb les quals poder conèixer millor la seva patologia i tractament, en altres poden beneficiar-se d'una major freqüència en les visites o participar en associacions o escoles de pacients.
D'aquesta manera disposaran d'informació fiable i contrastada que els facilitarà una participació més activa en la presa de decisions sobre el seu tractament, seguint les recomanacions d'aquest nou model d'atenció centrada en la persona que cada dia va guanyant més protagonisme en els diferents àmbits assistencials.
Si hagués de destacar una idea del manual que li agradaria que incorporessin els professionals sanitaris a la seva pràctica diària, quin seria el principal missatge?
Si hagués de resumir en una paraula el prioritari a incorporar en la nostra pràctica diària seria comunicació.
És fonamental que els farmacèutics desenvolupem habilitats de comunicació tant amb les persones a qui atenem com amb la resta de professionals implicats en la seva atenció. Una comunicació eficaç amb la persona ens permet no només proporcionar educació sanitària i informació sobre medicaments sinó afavorir que se senti escoltada, compresa i acompanyada, implicant-la en la presa de decisions sobre el seu propi tractament i possiblement millorant el grau d'adherència.
De la mateixa manera, una comunicació fluida amb la resta de professionals de l'equip assistencial és fonamental per aconseguir l'optimització dels tractaments, contribuint a una major qualitat assistencial i a millors resultats en salut.