Chiesi Espanya & Portugal, filial del grup biofarmacèutic internacional centrat en la recerca, celebra una nova edició d'‘Espai MPOC’. Aquesta trobada científica és un espai perquè professionals sanitaris aprofundeixin en les tendències més recents en el maneig de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). En aquesta ocasió, el programa posa especial focus en com la innovació, la intel·ligència artificial (IA), la personalització del tractament i l'abordatge multidisciplinari poden millorar el control i l'adherència de les persones amb MPOC.
La MPOC és una de les patologies respiratòries cròniques amb més prevalença a Espanya, afectant prop de 3 milions, de les quals aproximadament el 78 per cent estan sense diagnosticar, i és la quarta causa de mort al nostre país amb 30.000 defuncions anuals.
La trobada ha estat liderada per un Comitè Científic de referència, format per Àlvar Agustí, Chairman del Board of Directors de GOLD (Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease); Juan Antonio Riesco de l'Hospital San Pedro de Alcántara de Càceres; Patricia Sobradillo de l'Hospital Universitari de Cruces de Bilbao; Ramón Boixeda de l'Hospital Universitari de Mataró de Barcelona; María Gómez de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón; el Dr. Juan Antonio Trigueros del Centre de Salut Menasalbas de Toledo i Enrique Mascarós del Centre de Salut de Ruzafa de València.
Aquesta edició ha reunit especialistes en Pneumologia, Medicina de Família i Medicina Interna per analitzar diferents perspectives sobre el control de la malaltia.
Àlvar Agustí, Chairman del Board of Directors de GOLD (Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease), remarca que “la intel·ligència artificial pot contribuir a millorar el control de la MPOC i a prendre decisions més personalitzades per a cada pacient a través d'aspectes com la millora del seu diagnòstic, de la seva caracterització i personalització, així com de la recomanació de millors estratègies terapèutiques, entre altres aportacions”.
Per la seva banda, María Gómez Antúnez, de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid, destaca que “el diagnòstic tardà continua sent un dels principals desafiaments en la MPOC, perquè retarda la intervenció i l'oportunitat de frenar el deteriorament. Cal fer una cerca activa de casos en persones amb factors de risc (com el tabaquisme) i símptomes com dispnea, tos crònica, fatiga, infeccions respiratòries de repetició o malalties cardiovasculars. És fonamental conscienciar els professionals sanitaris perquè identifiquin de manera proactiva aquests pacients i facilitar-los l'accés ràpid a una espirometria de qualitat”.
Igualment, Patricia Sobradillo de l'Hospital Universitari de Cruces de Bilbao, subratlla que “la MPOC és una malaltia complexa i heterogènia, per la qual cosa no tots els pacients necessiten el mateix tractament. Identificar trets tractables, com les exacerbacions, l'eosinofília, la dispnea o les comorbiditats ens permet adaptar les intervencions a les necessitats de cada persona. La medicina personalitzada suposa passar de tractar una malaltia a tractar cada pacient, amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i prevenir-ne la progressió”.
Finalment, Enrique Mascarós Balaguer del Centre de Salut de Ruzafa de València, afirma que "les principals oportunitats estan en fer cerca activa de casos, confirmar el diagnòstic amb espirometria de qualitat i convertir cada visita en una avaluació estructurada de control, no només en una renovació d'inhaladors. Vèncer la inèrcia terapèutica ajustant el tractament al control actual de la malaltia utilitzant tot l'arsenal terapèutic disponible avui dia que ha permès millorar molt la qualitat de vida dels nostres pacients amb MPOC".
La trobada s'ha dividit en aquestes tres àrees de treball simultànies per abordar els reptes específics de cada disciplina: Espai Pneumologia, centrat en el maneig pràctic del pacient controlat i la identificació de trets tractables; Espai Medicina Interna, centrat en avaluar les conseqüències del diagnòstic tardà i el pes de les comorbiditats en el pronòstic; i Espai Medicina de Família, centrat en dos blocs: aplicació de l'evidència científica en el maneig del pacient amb MPOC a través de les guies de pràctica clínica i la importància d'identificar si el pacient amb MPOC està controlat o no i actuar en conseqüència.
Compromís amb els pacients respiratoris
Chiesi compta amb més de 40 anys d'experiència en la recerca i el desenvolupament de tractaments dirigits a persones que pateixen problemes respiratoris, col·laborant també amb societats científiques, professionals sanitaris i associacions de pacients per contribuir a la conscienciació sobre aquestes patologies. ‘Espai MPOC’ referma aquest compromís per millorar la qualitat de vida dels pacients amb aquestes patologies.
Dolors Querol, Directora de Medical & Technical Affairs de Chiesi Espanya & Portugal, afegeix que "amb aquesta nova edició d'‘Espai MPOC’, reforcem el nostre compromís amb la innovació i amb la formació continuada dels professionals sanitaris, promovent l'intercanvi de coneixement amb la finalitat de contribuir a una atenció cada vegada més personalitzada, predictiva i eficient, facilitant la presa de decisions clíniques i ajudant a millorar la qualitat de vida de les persones amb MPOC".