Al Japó, l'ikigai és un concepte molt arrelat en la cultura nipona que fa referència a allò que dóna sentit a la vida i motiva a aixecar-se cada matí amb un propòsit. En l'àmbit de la salut, seguir avançant en la medicina de precisió i en la individualització dels tractaments en Gastroenterologia forma part d'aquesta raó de ser per a la farmacèutica japonesa Takeda. A Barcelona, ciutat que ha acollit la United European Gastroenterology Week (UEGW), la companyia ha presentat els resultats de l'estudi VERDICT sobre malaltia inflamatòria intestinal i ha reafirmat, una vegada més, la seva ferma aposta per la Gastroenterologia i el seu compromís amb els pacients.

Entre els diferents ponents convidats al congrés es troba Vijay Yajnik, director mèdic global de Gastroenterologia i Inflamació de Takeda. Yajnik ha explicat a Redacción Médica que, dins d'aquest camp de la sanitat, una de les estratègies que desperta més interès actualment és la combinació de tractaments: “En les malalties inflamatòries s'ha dipositat molta responsabilitat en un únic fàrmac, al qual se li demana que aconsegueixi tots els objectius terapèutics. I un sol medicament no sempre és la solució”. A més, el facultatiu ha assenyalat la importància de comptar amb tractaments en infants i adolescents: “En ocasions, passen deu anys fins que un tractament disponible per a adults arriba a utilitzar-se en població pediàtrica. Les limitacions dels assaigs clínics i les dificultats perquè els pacients pediàtrics accedeixin a les millors teràpies són problemes que s'han d'abordar”.

Aquest congrés reuneix a Barcelona experts de referència en malalties digestives. Quins considera que són els avenços científics més importants d'aquesta edició i quines novetats podrien canviar de manera significativa la pràctica de la Gastroenterologia en els propers anys?

Tant de bo pogués donar una única resposta. Crec que la història de la humanitat ens ha ensenyat que, quan ens reunim i intercanviem idees, tots progressam. Les idees no haurien de quedar-se únicament al nostre cap: cal compartir-les. És llavors quan realment es produeixen els avenços.

El que més m'enorgulleix és que el nostre grup participa amb prop d'onze presentacions en aquest congrés. És una cosa que hem desenvolupat nosaltres, fruit del treball de tot l'equip.

Takeda s'estructura en diferents àrees: investigació, desenvolupament i, posteriorment, les àrees mèdica i comercial. Tots aquests equips són aquí, de manera que tots poden aprendre alguna cosa nova. Alguns treballen en programes que encara són confidencials per al mercat, però els seus equips també participen en el congrés i aprenen del que succeeix. Així mateix, s'aprofita l'ocasió per establir contactes amb noves companyies que tenen idees interessants i que, en última instància, ajuden els pacients.

També es comparteixen les nostres dades de desenvolupament clínic, des dels estudis de fase I fins als de fase II i fase III. Aquest any hem presentat, a més, un estudi de fase IV, el VERDICT, que ha estat un dels grans temes que hem compartit aquí.

Tot consisteix a impulsar nous programes que aportin opcions als pacients, però també a millorar contínuament la nostra manera de treballar. És com aprendre a conduir: al principi necessites temps per adquirir experiència i, a poc a poc, les habilitats es tornen més naturals i automàtiques.

L'atenció clínica també passa per aquest procés. El pacient ha de ser sempre el centre del nostre univers. Hem d'aprendre els uns dels altres, identificar les millors pràctiques i aplicar-les per oferir una atenció cada vegada millor. Per a mi, aquesta és una part fonamental del camí que hem de recórrer.

Cap a on es dirigeix actualment la innovació terapèutica en la malaltia inflamatòria intestinal? Quines noves dianes, mecanismes d'acció o estratègies de tractament considera més prometedores per millorar el control de la malaltia i respondre a les necessitats dels pacients que no obtenen resultats satisfactoris amb les teràpies disponibles?

Totes les investigacions que es presenten tenen valor. Mai sabem per endavant quina serà la seva veritable aportació, tant si provenen de la nostra companyia com d'una altra empresa farmacèutica, d'una biotecnològica o d'una anàlisi exhaustiva de dades. Tot importa.

Una de les coses que hem après en l'àmbit de la inflamació és que els nostres medicaments funcionen bé, però no són perfectes. Això passa en la malaltia inflamatòria intestinal, però també en altres malalties, com els trastorns funcionals intestinals o els problemes de deglució. Necessitem noves idees i totes són benvingudes.

Una de les estratègies que desperta més interès actualment és la combinació de tractaments. Quan un familiar desenvolupa un càncer, per exemple, és habitual que rebi dos o tres medicaments. En canvi, en les malalties inflamatòries hem dipositat molta responsabilitat en un únic fàrmac, al qual demanem que aconsegueixi tots els objectius terapèutics. I un sol medicament no sempre és la solució.

Una de les línies més prometedores no consisteix únicament a descobrir noves molècules o mecanismes d'acció, sinó també a combinar tractaments. Podem actuar sobre diferents components del sistema immunitari, com els limfòcits T, els limfòcits B o les cèl·lules de la immunitat innata, o intervenir directament en la reparació de l'epiteli intestinal. Totes aquestes estratègies tenen un paper rellevant.

Les malalties inflamatòries necessiten, en determinats pacients, més d'un medicament, i hi ha molts investigadors que estan treballant per trobar la millor manera de combinar les teràpies. Però hi ha una cosa encara més important: el pacient ha de continuar sent el centre de tot. Si al final el pacient no està bé, s'ha fracassat.

L'objectiu final és que el pacient es desperti al matí i senti que està bé. Aquesta és la veritable meta, i encara no l'hem assolit. Aquí és on continua existint una bretxa entre el que podem oferir i el que els pacients necessiten.

Malgrat els importants avenços terapèutics, quins són els principals reptes que continuen existint en el maneig de la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa?

Tot gira entorn del pacient i encara hi ha moltes coses que hem de millorar. En primer lloc, necessitem comprendre per què es desenvolupa la malaltia. Si aconseguim identificar-ne les causes i els factors que la desencadenen, potser podrem prevenir-la. Sempre és millor prevenir una malaltia que haver-la de tractar després.

En segon lloc, els medicaments de Takeda són molt bons i presenten un perfil de seguretat favorable, però la seva eficàcia no és igual en tots els pacients. Al cap de cinc anys, molts necessiten canviar de tractament, la qual cosa representa un problema important. A més, les taxes de cirurgia continuen sent elevades. La cirurgia continua tenint un paper rellevant en el tractament, però evidentment no volem que un pacient hagi de sotmetre's a una resecció intestinal o que li extirpin el còlon.

En la malaltia de Crohn, a més, s'ha assumit que es tracta d'una malaltia progressiva que pot provocar danys intestinals amb el pas del temps. Tanmateix, continuen existint problemes per als quals encara no tenim solucions prou bones.

A Takeda hem dedicat molt de temps i recursos a investigar aquesta complicació, i seguim sense disposar d'una solució prou eficaç. És una cosa sobre la qual es reflexiona molt, perquè aquesta malaltia continua sent una necessitat mèdica no coberta.

Un altre repte important és el tractament dels infants i adolescents. Quan un pacient jove desenvolupa la malaltia, com aconseguim que tingui accés als medicaments que necessita? En ocasions, poden passar deu anys fins que un tractament disponible per a adults arriba a utilitzar-se en població pediàtrica.

Es tracta d'una necessitat no coberta molt important. Els infants també necessiten aquests medicaments i, en alguns casos, fins i tot els necessiten més. Cap mare vol que el seu fill rebi un placebo si existeix la possibilitat d'accedir a un tractament eficaç. Les limitacions dels assaigs clínics i les dificultats perquè els pacients pediàtrics accedeixin a les millors teràpies són problemes que hem d'abordar.

L'estudi VERDICT planteja un enfocament diferent de la investigació clínica en la malaltia inflamatòria intestinal, en partir dels objectius terapèutics que es volen assolir en lloc de centrar-se principalment en el tractament. Com canvia aquest plantejament el disseny dels assaigs clínics i quines implicacions pot tenir per a les decisions terapèutiques dels gastroenteròlegs?

L'estudi VERDICT va començar a desenvolupar-se fa gairebé deu anys. La idea parteix d'una qüestió fonamental: com definim els objectius que volem assolir amb un tractament? Hi ha especialistes en estadística i en investigació de resultats que treballen per determinar quins haurien de ser els criteris de valoració dels assaigs clínics. Aquests criteris s'estudien i posteriorment poden ser acceptats per organismes reguladors.

Tanmateix, els objectius que s'utilitzen per demostrar que un medicament pot comercialitzar-se no sempre abasten tot el que importa als pacients. Són necessaris objectius més ambiciosos i profunds, relacionats amb el benestar, la qualitat de vida i la capacitat de recuperar una vida normal. Una de les grans aportacions de VERDICT ha estat precisament desplaçar aquest objectiu final i elevar el nivell del que pretenem aconseguir amb el tractament.

Això ha permès aprendre dues coses. La primera és que els medicaments poden assolir aquests objectius més ambiciosos. La segona és que l'estudi també ensenya com hem de tractar i monitoritzar els pacients, inclosa la freqüència amb què els hem de visitar.

Un dels resultats més destacables de VERDICT és que cap pacient va necessitar una colectomia o una resecció del còlon durant l'estudi. No recordo cap altre assaig clínic en què no s'hagi produït cap intervenció d'aquest tipus.

Això demostra la importància de fer un seguiment adequat, observar l'evolució dels pacients i actuar de manera oportuna. Si cuidem bé d'ells i monitoritzem la seva malaltia, podem aconseguir millors resultats.

La medicina de precisió i la individualització del tractament són grans objectius de la Gastroenterologia. Fins a quin punt estem a prop de seleccionar els tractaments en funció de les característiques de cada pacient i dels seus objectius clínics específics?

S'està treballant intensament per aconseguir-ho. D'aquí a unes setmanes es presentarà un dels projectes més importants sobre medicina de precisió, centrat en comprendre per què alguns pacients responen a un tractament i altres no. Quan coneguem millor els factors que determinen aquesta resposta, podrem seleccionar amb més precisió el medicament adequat per a cada persona.

Recordo el cas d'una pacient que tenia una malaltia difícil de controlar. Li vaig prescriure un primer medicament i no va funcionar. Després vaig provar amb un segon i tampoc va obtenir resultats. Vaig sortir de la consulta i, quan vaig tornar a entrar, em va dir: “Doctor Yajnik, soc un conillet d'Índies?”. Li havia administrat medicaments aprovats que, tanmateix, no havien funcionat en el seu cas.

No ser capaços de trobar el tractament adequat pot deteriorar la confiança entre el metge i el pacient. I això té conseqüències que van molt més enllà dels resultats clínics o de qualsevol qüestió comercial.

Un dels resultats més importants de la medicina de precisió és preservar la confiança i la relació entre el metge i el pacient. La medicina de precisió no consisteix únicament a triar el medicament que ofereix més probabilitats de funcionar. També consisteix en què el pacient senti que entenem la seva malaltia, que sabem per què triem un tractament i que estem fent tot el possible per trobar la millor opció per a ell.

Més enllà del desenvolupament de nous medicaments, quins canvis són necessaris perquè la innovació en la malaltia inflamatòria intestinal es tradueixi en millors resultats en la pràctica clínica diària?

El més important és l'accés al tractament. Hi ha dificultats que pot experimentar un pacient per contactar amb el seu metge. De vegades truca i no aconsegueix parlar amb ell, sinó amb una altra persona de la consulta que li pregunta per què truca. Una situació així pot resultar molt descoratjadora per a algú que necessita atenció mèdica. Garantir l'accés és fonamental.

Després hi ha l'accés al medicament. El metge pot dir-li a un pacient: “Aquest és el tractament que necessites”. Però, quan intenta aconseguir-lo, la seva asseguradora pot respondre que no li ho finançarà o que li proporcionarà un altre medicament.

Per això, l'accés s'ha d'abordar des de tots els nivells, inclosos els sistemes de finançament i les entitats que decideixen quins tractaments es cobreixen. També importa el preu. Si els medicaments són massa cars, moltes persones no hi podran accedir.

Hi ha altres àmbits sanitaris en què s'assumeix que determinats serveis són responsabilitat individual del ciutadà, però no sempre podem responsabilitzar el pacient de les dificultats per rebre atenció.

L'accés és una qüestió complexa i cap sistema sanitari és perfecte. Hi ha bones pràctiques i aspectes positius en diferents països i models d'atenció, però encara hi ha barreres que hem de superar perquè la innovació arribi realment a qui la necessita.

Takeda compta amb més de 35 anys d'experiència en investigació de malalties digestives i més d'una dècada oferint tractaments per a pacients amb malaltia inflamatòria intestinal. Quin paper ocupa actualment la Gastroenterologia en l'estratègia global de la companyia i quines són les seves principals prioritats d'investigació per als propers anys?

Es tracta d'una companyia amb 245 anys d'història i una de les empreses més antigues que existeixen. El nostre fundador tenia l'objectiu de proporcionar medicaments xinesos d'alta qualitat a la comunitat japonesa, i els valors que van guiar aquella iniciativa continuen presents a la companyia. Quan cal prendre decisions, es pensa en el pacient, la confiança, la reputació i el negoci. El negoci ocupa l'últim lloc. El pacient sempre és al centre.

La confiança és important, igual que la reputació. La nova consellera delegada, Julie Kim, ha deixat molt clar que la Gastroenterologia continua sent una àrea prioritària per a Takeda i que no l'abandonarem.

Investigar i desenvolupar medicaments implica assumir riscos. Hi ha una probabilitat important que un programa d'investigació fracassi, i nosaltres també hem patit fracassos. Però això no ens desanima: ens aixequem i seguim treballant amb més determinació.

Un dels grans canvis de l'estratègia és que ja no es centren tots els esforços exclusivament en la Gastroenterologia, sinó que treballem en un àmbit més ampli que s'anomena inflamació. En ell incloem àrees com la dermatologia, la reumatologia, les malalties renals i les malalties hematològiques, perquè hi ha mecanismes biològics compartits entre diferents patologies.

Al principi, es tenia una estratègia molt més centrada en l'intestí, en part perquè els medicaments actuaven de manera molt selectiva en aquest òrgan. Ara s'ha ampliat una altra perspectiva, tot i que mantenim la nostra cartera d'investigació en Gastroenterologia.

També es continua treballant en Oncologia, Neurociència i teràpies derivades del plasma, a més de les vacunes. Per exemple, hem contribuït a posar a disposició de la població una vacuna contra el dengue.

Es busca ser present per als pacients d'arreu del món i arribar a tants mercats com sigui possible. Una part essencial de la història de Takeda és precisament aquesta capacitat de comprendre problemes molt diferents, des de les malalties ultrarares fins al dengue.

D'aquí al 2030, com espera que evolucioni el maneig de la malaltia inflamatòria intestinal? Quins avenços són realistes en termes de remissió, prevenció del dany intestinal i qualitat de vida?

Res canviarà radicalment d'aquí al 2030, perquè desenvolupar un medicament porta molt de temps. Els nous tractaments que s'estan presentant actualment en congressos com UEG Week a Barcelona seran probablement els que aniran avançant durant els propers anys.

Desenvolupar un medicament nou requereix molt de temps, tot i que s'ha vist que és possible accelerar els processos en determinades circumstàncies. La pandèmia de coronavirus va ser un exemple de com la col·laboració entre la societat, els investigadors, les companyies i els organismes reguladors va permetre avançar a una velocitat extraordinària.

Cal anar més enllà dels símptomes intestinals i valorar com es troba la persona en el seu conjunt, com afecta la malaltia a la seva vida quotidiana i si pot desenvolupar les seves activitats amb normalitat. Aquest és un dels avenços més interessants que veurem en els propers anys. Tanmateix, els canvis més profunds necessitaran potser una altra dècada.

Des de la seva perspectiva, quin és el principal repte científic que encara ha de superar la Gastroenterologia per aconseguir un avenç decisiu en el tractament d'aquests pacients?

El més important és que, com a societat, es valori la investigació i s'hi participi. Cap persona pot resoldre aquest problema per si sola. Quan exercia la Medicina, els pacients preguntaven per què havien desenvolupat la malaltia. Havia de respondre'ls que no en coneixia la resposta.

Si els pacients participen en els estudis d'investigació i aporten mostres de femta, sang i altres dades rellevants, podem començar a comprendre millor què està succeint. És així com generem coneixement i com les noves tecnologies i la intel·ligència artificial poden ajudar-nos a avançar.

La Intel·ligència Artificial pot millorar molt l'atenció clínica. Quan tens molts pacients, resulta difícil recordar tots els assaigs clínics disponibles i determinar quin estudi pot ser adequat per a cada persona.

Aconseguir que el pacient adequat rebi el medicament adequat continua sent un dels nostres grans reptes i les barreres no són únicament tecnològiques: també tenen a veure amb la participació dels pacients en la investigació i amb la nostra capacitat per generar coneixement a partir de les seves dades.

Cap persona pot resoldre tot això per si sola, ni n'hi ha prou amb canviar una política o desenvolupar una única tecnologia. Necessitem la col·laboració dels pacients, els metges, els investigadors, les companyies farmacèutiques i la societat en el seu conjunt.

Takeda va publicar els resultats del primer i únic assaig clínic sobre colitis ulcerosa basat en l'estratègia de ‘tractament per objectius’, cercant l'eliminació de la malaltia davant la simple remissió dels símptomes.

L'empresa ha contribuït al camp de la Gastroenterologia de dues maneres. Una és mitjançant el desenvolupament de nous medicaments. L'altra, de la qual també estem orgullosos, consisteix a contribuir a l'avenç de l'especialitat més enllà dels propis fàrmacs. VERDICT no és una història sobre el desenvolupament d'un nou medicament. El que s'ha demostrat és que establir un nou objectiu terapèutic, més ambiciós i centrat en una visió més completa de l'atenció al pacient, pot marcar una diferència.

El que s'ha compartit amb VERDICT és diferent d'aconseguir l'aprovació d'un tractament per les agències reguladores. S'ha contribuït a que metges i pacients comprenguin millor quins han de ser els objectius del tractament i què es pot aconseguir amb els medicaments més enllà del que estableixen estrictament les indicacions aprovades pels organismes reguladors.

Es tracta d'ampliar els objectius terapèutics per millorar el benestar dels pacients i aconseguir que se sentin millor. A més, és una aportació rellevant a l'avenç de la Gastroenterologia, perquè ajuda a ampliar la manera d'entendre què significa tractar adequadament la malaltia inflamatòria intestinal.