La inversió pública en medicaments no només contribueix a millorar la salut i la qualitat de vida de la població, sinó que també pot reduir la despesa en altres partides de l'Administració. Així ho assenyala l'informe Com els medicaments innovadors contribueixen a la sostenibilitat del sistema sanitari, elaborat per Afi i Farmaindustria i publicat a l'octubre de 2026, que estima que la inversió pública en medicaments va generar al voltant de 15.900 milions d'euros d'estalvi en altres partides pressupostàries durant el 2024.
Segons el document, l'Administració va destinar prop de 24.800 milions d'euros a medicaments el 2024. D'acord amb les estimacions de l'estudi, cada euro d'inversió pública farmacèutica permet estalviar 0,64 euros en altres àmbits, com les pensions de jubilació, la despesa hospitalària no farmacèutica i les prestacions per baixes de malaltia. Javier Serrano, responsable d'Economia Aplicada d'Afi, ho va resumir així durant la presentació: cada euro addicional de despesa pública en medicaments “implicava un estalvi de 64 cèntims en altres partides pressupostàries”.
L'informe defensa així que la despesa farmacèutica s'ha d'analitzar tenint en compte els seus efectes sobre el conjunt de l'economia i del sistema sanitari, i no únicament com una partida pressupostària. Diego Vizcaíno, soci director d'Afi, va afirmar que “és molt convenient considerar-los com una inversió que genera beneficis d'una banda per a la salut de les persones, de l'altra per a l'activitat econòmica i, en tercer lloc, són capaços de reduir altres necessitats de despesa pública”. Els autors sostenen que els tractaments poden afavorir una recuperació més ràpida dels pacients, prolongar la vida laboral i reduir les necessitats d'assistència sanitària.
L'envelliment augmentarà la demanda de tractaments
Un dels principals reptes identificats per l'estudi és l'envelliment de la població espanyola i l'increment de les malalties cròniques. El 2023, Espanya comptava amb 21,6 milions de persones amb problemes de salut crònics, aproximadament el 43 per cent de la població, nou milions més que el 2013. Serrano va assenyalar que “el nombre total de malalts crònics s'ha duplicat en la darrera dècada i això pressiona a l'alça el consum de medicaments”.
Aquesta evolució planteja una pressió creixent sobre el sistema sanitari, ja que les malalties cròniques solen requerir tractaments prolongats i, en molts casos, l'administració simultània de diversos medicaments. L'informe assenyala que més del 80 per cent de les persones majors de 65 anys té algun tractament prescrit de manera continuada.
A aquesta tendència s'hi suma el problema de la manca d'adherència terapèutica. Segons les estimacions recollides en el document, aproximadament la meitat dels pacients crònics no segueix correctament les pautes dels seus tractaments, una situació que podria generar més d'11.000 milions d'euros anuals de despesa sanitària addicional a Espanya.
La indústria farmacèutica reclama un paper estratègic per a la innovació
L'estudi també destaca el pes de la recerca farmacèutica en l'economia espanyola. El 2024, els laboratoris farmacèutics van invertir més de 1.600 milions d'euros en recerca i desenvolupament (R+D), fet que va situar el sector com el segon de la indústria espanyola per volum d'inversió en aquesta activitat, només per darrere de l'automoció.
A més, al voltant del 45 per cent d'aquesta inversió es va realitzar en col·laboració amb hospitals, universitats i centres de recerca, segons les dades recollides per Afi. L'informe subratlla també l'elevada qualificació dels treballadors del sector: aproximadament el 30 per cent compta amb un màster o un doctorat. “Un de cada tres treballadors de la indústria farmacèutica té un màster o un doctorat. Això és una gran quantitat”, va destacar Serrano.
En aquest context, els autors plantegen que reforçar la inversió en medicaments innovadors podria generar beneficis sanitaris i econòmics. El document calcula que, si el pes d'aquesta inversió sobre el producte interior brut augmentés una dècima fins al 2030, els recursos addicionals destinats a aquests tractaments podrien arribar a uns 1.400 milions d'euros anuals aquell any.
Segons l'escenari analitzat, aquesta inversió addicional podria generar estalvis superiors als 800 milions d'euros en altres partides de la despesa pública, a més d'impulsar l'activitat industrial i l'ocupació. El director general de Farmaindustria, Juan Yermo, va anar més enllà i va plantejar que “hem d'estar preparats per augmentar el finançament de la sanitat” i que “la Sanitat a Espanya està infrafinançada”.
“Hi ha capacitat per continuar no només mantenint el nivell d'inversió sanitària i de mesura en els intervals que hem tingut en els darrers 20 anys, sinó fins i tot d'augmentar el finançament”, va explicar. El directiu va indicar que Espanya ha de continuar augmentant la quantitat invertida en innovació per, en el futur, estar preparats davant nous patògens i possibles pandèmies.
A més, al seu parer, hi ha necessitats que l'Estat encara no ha cobert. “Hi ha inversions en tractaments que no s'estan efectuant de la manera necessària o el més ràpida o més equitativa possible per insuficiència en el finançament de la sanitat”, va denunciar. Va posar com a exemple fàrmacs “l'eficàcia dels quals ha estat aprovada a Europa” i que “tanmateix no s'està finançant a Espanya o s'està fent per ús compassiu en algunes comunitats”. “La nostra proposta dins de l'objectiu d'augmentar l'agilitat és no fixar un termini rígid —sigui a un, dos, cinc o deu anys—, sinó adaptar-nos a la pròpia evolució de la societat, l'economia i les necessitats, mantenint sempre la preparació necessària”, va concloure.
La despesa farmacèutica manté un pes relativament estable
Malgrat l'augment de la despesa nominal en medicaments durant les darreres dues dècades, l'informe sosté que el seu pes relatiu sobre els comptes públics s'ha mantingut estable o ha disminuït. En concret, la inversió farmacèutica pública va passar de representar el 4,1 per cent de la despesa pública total el 2003 al 3,4 per cent el 2024, mentre que el seu pes sobre el PIB es va mantenir al voltant de l'1,5 per cent. Yermo va descriure aquest resultat com “gairebé una paradoxa” tenint en compte que Espanya ha envellit tant en les darreres dues dècades.
El document apunta, a més, que el creixement de la despesa ambulatòria respon principalment a l'augment del consum. Entre 2014 i 2024, el 75 per cent de l'increment de la inversió farmacèutica en medicaments dispensats a farmàcies comunitàries s'hauria degut al major nombre de receptes, mentre que el preu mitjà per recepta va augmentar un 8 per cent, davant el 23 per cent de l'IPC mitjà. En paraules de Serrano, “els medicaments són més barats en termes relatius avui que fa deu anys”.
A aquesta evolució s'hi afegeixen els mecanismes de control de preus i les aportacions econòmiques de la indústria. L'informe estima que la revisió de preus de referència de 2025 va generar un estalvi de 288 milions d'euros i que les aportacions i deduccions establertes legalment van suposar prop de 2.000 milions d'euros acumulats entre 2024 i 2025.
Així mateix, l'activitat de les empreses farmacèutiques va generar, segons l'estudi, 4.140 milions d'euros de recaptació directa per impostos i cotitzacions socials el 2025. En incloure els efectes indirectes i induïts sobre altres empreses, la petjada fiscal estimada va ascendir a 10.100 milions d'euros. Per a Yermo, el resultat és contundent: “els medicaments li surten a compte a l'Estat”.
L'informe conclou que l'envelliment demogràfic exigirà més recursos per atendre les necessitats sanitàries futures, però considera que existeixen mecanismes per compatibilitzar l'accés als medicaments innovadors amb la sostenibilitat pressupostària. Serrano va sintetitzar aquesta conclusió afirmant que “els interessos de la indústria farmacèutica, dels ciutadans i de l'Administració estan perfectament alineats”. L'evolució de la demanda, la recerca i la capacitat de finançament públic seran factors determinants per afrontar aquest desafiament.