L'oposició de 15 Estats membres de la Unió Europea (UE) a l'aplicació de determinades disposicions de la Directiva d'Aigües Residuals Urbanes ha reforçat la petició de la indústria farmacèutica per frenar-ne la implementació. La Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (Efpia) i Medicines for Europe reclamen a la Comissió Europea una pausa en el sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP), que obliga els fabricants de medicaments i cosmètics a finançar part dels costos d'eliminació de microcontaminants de l'aigua.
L'iniciativa, impulsada per Polònia i recolzada per 15 països durant la reunió de ministres de Medi Ambient celebrada el 12 d'octubre, posa el focus en els dubtes científics i jurídics sobre el repartiment d'aquestes obligacions. Els Estats han sol·licitat aclariments a la Comissió Europea mentre avancen els treballs per traslladar la directiva a les legislacions nacionals.
La normativa estableix que els sectors farmacèutic i cosmètic han d'assumir, com a mínim, el 80 per cent dels costos associats al tractament quaternari de les aigües residuals, una tecnologia destinada a eliminar microcontaminants que no es retiren mitjançant els processos convencionals. La indústria qüestiona que aquesta càrrega recaigui principalment sobre ambdós sectors sense reflectir de manera prou precisa la contribució d'altres fonts contaminants.
Una revisió científica i jurídica
Efpia considera que el suport d'aquests 15 països reforça la necessitat de "revisar el sistema abans de continuar amb la seva aplicació". La patronal sol·licita suspendre les obligacions del RAP fins que s'aclareixin els dubtes legals i es faci una avaluació d'impacte "integral, transparent i independent" que identifiqui totes les fonts rellevants de contaminació per micropartícules.
La seva directora general, Nathalie Moll, sosté que la Comissió "ha d'atendre les preocupacions plantejades tant pels governs com per la indústria". L'organització també demana revisar el model de finançament per garantir un repartiment proporcional dels costos, d'acord amb la contribució real de cada sector a la contaminació.
La federació adverteix, a més, que les obligacions econòmiques poden perjudicar la competitivitat industrial europea i la capacitat de les companyies per investigar i fabricar nous medicaments. En particular, alerta de possibles conseqüències per a les cadenes de subministrament i la disponibilitat de tractaments, en un context en què la UE busca reforçar la seva autonomia estratègica i l'accés a fàrmacs.
Medicines for Europe demana seguir el model neerlandès
Per la seva banda, Medicines for Europe, que representa les indústries de medicaments genèrics, biosimilars i de valor afegit, insta els governs a seguir l'exemple dels Països Baixos. Aquest país ha proposat transposar la directiva sense aplicar, de moment, el seu article 9 i l'annex III, que regulen les obligacions de responsabilitat ampliada del productor, a l'espera de resoldre les qüestions científiques i jurídiques pendents.
L'organització recorda que el Parlament Europeu va reclamar al juny una nova avaluació de l'impacte de la normativa, inclosa la seva repercussió en la disponibilitat i assequibilitat dels medicaments. A això s'hi suma l'informe de setembre de l'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE, Juliane Kokott, que va recomanar anul·lar l'article 9.1.a i l'annex III per deficiències en la justificació científica de la selecció dels sectors obligats a finançar el sistema.
Medicines for Europe defensa que el marc de finançament "s'ha de revisar amb criteris científics, proporcionalitat i evidència contrastada". També planteja estudiar models alternatius, com el suís, i adverteix que mantenir l'esquema actual podria encarir o comprometre el subministrament de medicaments i afectar l'atenció dels pacients.