La prescripció diferida d'antibiòtics afrontarà el 2027 un nou impuls per part del Pla Nacional contra la Resistència als Antibiòtics (PRAN). L'estratègia, que permet al pacient disposar d'una recepta però endarrerir la retirada o utilització del medicament fins comprovar si els símptomes empitjoren o no evolucionen favorablement, fa anys que forma part de les actuacions del PRAN, tot i que la seva implantació a Espanya encara dista de ser homogènia.
Així ho reconeix l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), que assenyala que existeixen "experiències i desenvolupaments específics en algunes comunitats autònomes" que ja han incorporat funcionalitats de prescripció diferida als seus sistemes de recepta electrònica i han desenvolupat materials de suport per a professionals i pacients. Tanmateix, "a dia d'avui no existeix una implantació homogènia ni generalitzada a tot el Sistema Nacional de Salut".
La situació serà un dels punts de partida del nou grup de treball impulsat pel PRAN al setembre amb totes les comunitats autònomes. L'objectiu és conèixer el grau d'implantació d'aquesta eina, validar indicadors de consum i impulsar-ne el desenvolupament allà on encara no estigui plenament integrada.
L'Aemps recorda que la prescripció diferida "no parteix de zero a Espanya" i que el PRAN fa anys que treballa en aquesta línia. L'estratègia està inclosa a la Guia Terapèutica Antimicrobiana del Sistema Nacional de Salut i compta amb materials específics per a professionals i ciutadania, a més d'un model de prescripció diferida consensuat amb societats científiques.
Una eina contra el consum innecessari
El nou impuls es basa en l'evidència científica disponible. El 2024, el PRAN va encarregar a la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del SNS (RedETS) una revisió sistemàtica sobre l'efectivitat i seguretat d'aquesta estratègia. L'informe es va publicar a finals de 2025 i va mostrar resultats favorables, especialment en la reducció del consum d'antibiòtics respecte a la prescripció immediata.
L'Agència subratlla ara que l'evidència científica "mostra de manera consistent que la prescripció diferida redueix de manera significativa el consum d'antibiòtics, mantenint resultats clínics similars i sense afectar la seguretat dels pacients".
L'eina pren especial rellevància en les infeccions respiratòries de vies altes, on existeix un ampli marge per evitar tractaments innecessaris. Segons les dades recollides per RedETS i traslladades per l'Aemps, entre un 30 i un 50 per cent de les prescripcions antibiòtiques poden ser inapropiades als països desenvolupats. A més, aproximadament el 90 per cent del consum d'antibiòtics es concentra en l'àmbit extrahospitalari i prop de la meitat de les prescripcions s'associen a infeccions respiratòries de vies altes, moltes d'elles provocades per virus i autolimitades.
L'objectiu de la prescripció diferida és precisament introduir un marge d'espera en aquells casos en què existeix incertesa sobre la necessitat d'iniciar el tractament. D'aquesta manera, l'antibiòtic roman disponible per al pacient si la seva evolució empitjora, però s'evita que hagi de començar immediatament un tractament que podria no ser necessari.
Sense xifra encara sobre l'estalvi
Tot i el suport de l'evidència, el PRAN encara no posa una xifra a l'impacte que podria tenir una implantació generalitzada de la prescripció diferida sobre el consum d'antibiòtics a Espanya.
"És aviat encara per fer estimacions", admet l'Aemps, que situa com una de les feines pendents del nou grup establir indicadors que permetin avaluar tant la implantació com l'eficàcia d'aquesta activitat en la pràctica clínica de les diferents comunitats autònomes.
L'organisme considera que aquest desplegament s'ha de fer "de manera progressiva, basada en l'evidència i consensuada amb professionals, serveis de salut autonòmics i societats científiques". A això s'hi sumaran iniciatives de conscienciació adreçades tant als professionals sanitaris com a la ciutadania sobre l'eficàcia i seguretat d'aquesta estratègia.
Així, el 2027 es planteja com l'any en què el PRAN pretén passar de les experiències desenvolupades de manera desigual a les comunitats autònomes a una estratègia més estesa i avaluable en el conjunt del Sistema Nacional de Salut. L'abast final d'aquest desplegament dependrà, entre altres factors, dels indicadors que s'acordin i de la capacitat dels serveis de salut per incorporar la prescripció diferida als seus sistemes de recepta i a la pràctica clínica habitual.