El debat sobre el present i futur de la sanitat privada marca l'agenda política de cara a la pròxima legislatura, que començarà a fer els primers passos després de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. A Espanya, el sector privat representa aproximadament el 28 per cent de la despesa sanitària, engloba el 56 per cent dels hospitals i centres de titularitat privada i dona cobertura a un 26 per cent de la població mitjançant assegurances privades. Per tot això, Redacción Médica ha reunit veus sanitàries de Podemos (Amparo Botejara), Partit Popular (Julio García Comesaña) i Vox (María García Fuster) per abordar els reptes del Sistema Nacional de Salut (SNS) en una trobada organitzada amb la col·laboració de la Fundació IDIS.

El paper de la sanitat privada en el sistema de salut

La convivència entre els models públic i privat genera posicions contrastades entre les formacions polítiques. Des de Podemos, Amparo Botejara defensa la independència absoluta del sistema públic. Segons la portaveu, el deteriorament dels recursos públics obliga els pacients a recórrer al sector privat: “Si tu disminueixes i deteriores el sistema públic, augmentes el privat”. Per això, aposta per "enfortir un sistema públic que sigui totalment independent del privat", argumentant que les fórmules de "privatització" emprades a la dècada dels noranta van demostrar ser ineficaces.

Per al Partit Popular, la sanitat privada exerceix un rol necessari. Julio García Comesaña destaca la qualitat dels professionals mèdics i d'Infermeria, així com la innovació tecnològica d'aquests centres. “El nostre paper dins del sector privat és un paper de complementarietat”, afirma, afegint que aquesta col·laboració permet derivar patologies de menor complexitat quirúrgica i avançar proves diagnòstiques sota estrictes mecanismes de control.

Per la seva banda, Vox defensa un model d'integració i col·laboració contínua. María García Fuster recorda el suport logístic del sector privat durant les crisis de saturació a les UCI per la pandèmia de COVID-19. “Nosaltres sempre hem cregut en un sistema mixt, en què la sanitat pública i la sanitat privada puguin conviure, fins i tot ajudar-se”, declara la portaveu, donant suport a la concertació de serveis per reduir les llistes d'espera.

Sostenibilitat assistencial i dèficit de professionals

L'envelliment poblacional i la cronicitat plantegen un repte directe per als professionals en la seva pràctica clínica diària. García Comesaña subratlla que el problema estructural rau en el dèficit de recursos humans al primer nivell assistencial. El representant popular assenyala que “a Espanya hi ha 6,2 milions d'espanyols que no tenen metge d'Atenció Primària” a causa d'un dèficit de 4.500 professionals, cosa que acaba sobrecarregant les urgències hospitalàries i encarint el procés diagnòstic. "És veritat que hi ha un augment important de la cronicitat, de l'envelliment, hem de treballar més en la prevenció", afegeix.

Per la seva banda, Botejara rebutja que el sistema sigui insostenible econòmicament, apuntant a un problema d'ineficiència per manca de coordinació entre Atenció Primària i Especialitzada, a més d'una escassa planificació de recursos humans. “Està clar que cal planificar, no ja en Medicina, sinó en el perfil dels professionals que el sistema necessita”, sosté, advertint sobre les jubilacions previstes fins al 2027.

Des de Vox, García Fuster atribueix la sobrecàrrega i les llistes d'espera a l'assistència de població estrangera en situació irregular. Tot i garantir l'atenció mèdica universal per a urgències i tractaments vitals, argumenta que “no hem dimensionat el servei sanitari per a l'augment de població estrangera il·legal que hi ha hagut a Espanya”.

Interoperabilitat i historial clínic

Un altre dels aspectes fonamentals per a un correcte funcionament del SNS és l'accés fluid als historials clínics entre comunitats autònomes i diferents xarxes assistencials. En aquest sentit, el PP aposta per la interoperabilitat tecnològica perquè “la dada segueixi el pacient”. Així, García Comesaña defensa que, amb el consentiment de l'usuari, les proves oncològiques o d'imatge realitzades a la sanitat privada estiguin accessibles a la xarxa pública per evitar-ne la duplicació injustificada.

En contrast, Podemos sosté que els registres han de romandre limitats a l'entorn públic. Botejara emfatitza que l'atenció sanitària ha de ser un procés longitudinal dins d'una mateixa estructura, concloent que “les dades i la història del pacient en el sistema públic ha de ser la seva història”.

Per la seva banda, Vox proposa la recentralització de la gestió sanitària. García Fuster demana un ministeri fort que asseguri l'equitat territorial: “apostem per una única sanitat... amb un mapa sanitari a nivell nacional, on tinguem col·locats tots els professionals”.

Accés a la innovació i tecnologia

On tots coincideixen és a assenyalar que la incorporació d'innovacions terapèutiques i tecnològiques és vital per millorar el pronòstic dels pacients. No obstant això, el PP denuncia els obstacles burocràtics estatals que retarden fins a 600 dies l'accés a fàrmacs. “Una innovació que ha provat la seva eficàcia i la seva eficiència ha d'estar disponible per als pacients”, assenyala García Comesaña, defensant una cartera mínima comuna àgil.

Podemos confia l'accés equitatiu a la tecnologia a la recuperació de pressupostos estatals. En aquest sentit, Botejara ressalta la necessitat de dotar les partides econòmiques, recordant que “el fons de cohesió és bàsic perquè els CSUR o tota la població... tinguin els millors serveis i hi hagi una equitat entre totes les comunitats autònomes”.

Per a Vox, el pas previ a l'adopció tecnològica és dignificar les condicions laborals del personal. “Necessitem cuidar els que ens cuiden, cuidar els professionals”, assegura García Fuster, rebutjant el que qualifica com a "Medicina low cost" basada en homologacions sense les exigències formatives requerides a Espanya.

Propostes sanitàries per al 29N

De cara a la cita electoral del pròxim 29 de novembre, les formacions perfilen els seus models assistencials com a grans declaracions d'intencions per convèncer tant professionals sanitaris com pacients. Des de Podemos, Amparo Botejara reafirma la seva aposta inamovible per l'exclusivitat del sistema estatal, defensant un model per "optar, lògicament, per un servei sanitari públic enfortit i que necessiti poc o gens dels serveis privats". A l'altra cara de la moneda, el Partit Popular erigeix la seva campanya sobre les banderes de la "gestió, de rigor i experiència", avalada per un candidat a les eleccions generals amb una àmplia trajectòria prèvia en l'administració de salut. Julio García Comesaña apel·la directament a l'autonomia del pacient, subratllant que "no es pot tallar que hi hagi sector privat, perquè seria tallar la llibertat de les persones a anar on vulguin", i defensant un model de complementarietat estricta que, segons exposa, ja han demostrat amb èxit en comunitats com Galícia mantenint els concerts estabilitzats en un 4 per cent.

Per la seva banda, Vox encararà els comicis presentant-se com l'alternativa frontal a l'actual "Administració Pública Socialista", a la qual acusa de senyalar i demonitzar els recursos no estatals. María García Fuster exigeix que la futura relació institucional amb les clíniques i hospitals privats sigui "fluida, sense traves i sense que s'estigmatitzi", argumentant que aquest sector "l'únic que ha fet en els darrers anys [...] ha estat alleujar la càrrega de la mala gestió de la sanitat pública". En aquest sentit, la portaveu adverteix a l'electorat sanitari que la titularitat estatal no és garantia d'eficiència clínica o organitzativa, concloent taxativament que "gestió pública no significa, ni molt menys, bona gestió", i erigint la seva proposta sobre la necessitat d'una col·laboració mixta sense prejudicis ideològics que posi fi a les llistes d'espera.