Les seqüeles psicològiques que pot deixar una catàstrofe com l'accident ferroviari d'Urda són diverses, però colpegen amb especial duresa dos col·lectius clars: les víctimes i els seus familiars. A l'impacte emocional inicial del sinistre s'hi suma, a mitjà i llarg termini, el procés d'assimilació del trauma i la gestió de les seves conseqüències
"El major risc de presenciar o viure una situació potencialment traumàtica, com una catàstrofe o una pèrdua molt inesperada, és desenvolupar un trastorn d'estrès posttraumàtic", explica Myriam Jiménez, psicòloga clínica del Summa 112, a Redacción Médica, el que contempla reviure els moments de tensió a través de "flashbacks" o tenir malsons que limitin el descans nocturn o la vida en general.
"Un pot deixar de viatjar en transport públic, de sortir de casa per la por que passi alguna cosa o de reviure el que li ha passat a aquella persona o al seu familiar", detalla, el que està originat per l'estrès posttraumàtic i sol afectar, principalment, a qui ha viscut l'experiència per se.
Atenció psicològica als familiars
Tanmateix, no es pot deixar de banda els familiars, que poden veure's embolicats en "dols cronificats o dols no resolts" a causa de les pèrdues humanes. "Quan no s'ha pogut acomiadar de l'estimat, que és el que passa molt en aquest tipus de morts tan tràgiques, si no hi ha una intervenció precoç pot acabar en un dol complicat", subratlla Myriam.
En aquestes situacions l'atenció psicològica precoç és clau ja que tracta el dol de la manera més adequada, permetent que les persones "connectin amb la tristesa" i que tinguin la possibilitat de "dir adéu" encara que sigui "de manera simbòlica". En el cas contrari, quan acaba en un dol no resolt, es pot presentar "sintomatologia depressiva" o "ansiosa de diferents tipus" amb limitacions funcionals.
"El principal és rebre atenció el més aviat possible, el que anomenem la intervenció de crisi i un cop això ha succeït el pronòstic és bo", menciona la psicòloga clínica, sempre prestant atenció a qualsevol senyal d'alerta. "Si veus que comences a tenir dificultats per fer el teu dia a dia, per portar una rutina normal com la que tenies abans que passés la tragèdia, aquí sí que s'ha de consultar amb un psicòleg, amb un metge, perquè derivi a salut mental en un moment donat", subratlla.
La intervenció en crisi és "fonamental" pel seu efecte protector davant situacions d'alt impacte emocional com les derivades d'una col·lisió ferroviària. En aquest sentit, Myriam destaca la tasca desenvolupada pel Summa 112 a l'estació d'Atocha, on, malgrat la duresa de l'escenari, s'ha prestat suport i contenció psicològica a tots els afectats que així ho han requerit.