En salut mental, arribar abans pot marcar la diferència. Especialment durant l'adolescència, una etapa d'importants canvis biològics, psicològics i socials en què poden aparèixer per primera vegada problemes com l'ansietat, l'estat d'ànim baix, les autolesions o diferents conductes de risc. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra demà, els Hospitals de Quirónsalud integrats a la xarxa pública madrilenya (Sermas) —els hospitals universitaris Fundación Jiménez Díaz, Rey Juan Carlos (Móstoles), Infanta Elena (Valdemoro) i General de Villalba (Collado Villalba)— busquen reforçar la prevenció i la detecció precoç des dels entorns on els joves desenvolupen bona part de la seva vida quotidiana: els centres educatius.
En aquesta línia s'emmarca Sense (Screening for Emotional Needs and Self-help), un programa de prevenció i detecció precoç de problemes de salut mental en població adolescent que apropa l'educació en salut mental i el cribratge als instituts, en col·laboració amb professionals sanitaris, equips d'orientació i centres educatius. El seu plantejament parteix d'una pregunta senzilla davant la creixent demanda assistencial: com identificar les dificultats i oferir una resposta abans que el malestar evolucioni i es converteixi en una situació de crisi. Com explica Marta Ruiz Hernández, infermera especialista en Salut Mental i coordinadora del programa a Quirónsalud, el projecte va néixer precisament de la necessitat d'“arribar abans que arribin ells a nosaltres”.
La iniciativa combina eines digitals de cribatge amb accions de sensibilització i psicoeducació, de manera que els adolescents poden explorar diferents àrees relacionades amb el seu benestar emocional, conèixer recursos per cuidar la seva salut mental i demanar ajuda quan la necessitin. L'objectiu no és establir un diagnòstic a través d'un qüestionari, sinó identificar senyals que puguin indicar una situació de vulnerabilitat i facilitar, a partir d'aquí, una resposta ajustada. “Detectar no significa diagnosticar; significa identificar senyals de risc per poder valorar millor què necessita cada adolescent”, assenyala l'experta.
Detectar abans per poder actuar abans
Aquesta aproximació permet abordar de manera simultània diferents àmbits relacionats amb el malestar durant aquesta etapa, entre ells ansietat, depressió, problemes de conducta alimentària, autolesions, risc suïcida, bullying, ús problemàtic de xarxes socials i videojocs o risc de psicosi. L'experiència acumulada pel programa mostra, a més, que aquestes dificultats no sempre apareixen de manera aïllada: quan es detecta una situació de risc, el 73 per cent dels joves presenta problemes en dos o més àmbits i un 15 per cent arriba a mostrar dificultats en fins a cinc àrees, cosa que reforça la necessitat de valorar l'adolescent de manera global i no des d'un símptoma concret.
Actualment, Sense s'ha desenvolupat en 12 centres educatius, on ha arribat aproximadament a 7.000 estudiants en activitats de sensibilització, i ha realitzat al voltant de 1.200 avaluacions digitals completes. Més enllà de les xifres, el programa permet traslladar la prevenció a un espai proper per als joves i, alhora, oferir als equips d'orientació una eina estructurada per identificar senyals d'alarma i establir un circuit d'actuació.
La detecció precoç pren especial importància perquè molts adolescents amb dificultats rellevants no arriben als recursos especialitzats o ho fan quan el problema ja està més avançat. A això contribueixen factors com l'estigma, el desconeixement dels recursos disponibles o la dificultat per identificar quan un malestar deixa de ser puntual per requerir ajuda professional. “Estem veient senyals de malestar emocional cada vegada més primerenques, encara que cal interpretar-ho amb prudència, perquè no tot és trastorn”, diu la infermera, apuntant a la necessitat de diferenciar el patiment emocional d'aquelles situacions que requereixen una valoració especialitzada.
Un cribatge que es converteix en una via d'ajuda
Quan el cribatge mostra indicadors que requereixen atenció, Sense facilita l'accés a materials i recursos d'autocura i activa l'orientació i derivació professional en funció de les necessitats detectades. En el cas dels adolescents vinculats als hospitals participants, s'agilitza l'accés a una valoració especialitzada, evitant el circuit ordinari de derivació. Per aquells que no pertanyen a aquests centres, es genera un informe amb els resultats i la recomanació de valoració pel seu professional de referència. La informació també pot ser útil per a joves que ja es troben en seguiment per especialistes en Salut Mental, en aportar dades addicionals per completar la seva valoració i evolució.
Especialment important és la resposta davant situacions de més gravetat. Quan es detecta un risc greu de suïcidi, es planteja una valoració en un termini inferior a 15 dies, de manera que la identificació de la senyal no es quedi únicament en el resultat d'un qüestionari, sinó que es tradueixi en una actuació assistencial. L'experiència del programa ha demostrat que aquesta detecció pot tenir conseqüències molt concretes: durant una de les intervencions, una adolescent va mostrar un missatge de desesperança que va permetre activar els mecanismes previstos, localitzar-la, avisar el centre educatiu i mobilitzar el seu entorn. La situació, explica Ruiz, demostra que “podem fer alguna cosa, i ho estem fent”.
Sense no es limita, per tant, al cribratge; incorpora jornades psicoeducatives i activitats de sensibilització adaptades al llenguatge i realitat de l'adolescent, en què es treballa l'alfabetització emocional, la identificació de senyals d'alarma, la reducció de l'estigma i la importància de demanar ajuda davant una situació de patiment emocional o risc suïcida.
Apropar la salut mental al lloc on són els joves
L'abordatge preventiu resulta especialment rellevant perquè les senyals de malestar no sempre s'expressen de manera verbal i no sempre són les famílies qui primer detecten que alguna cosa està canviant. A vegades apareixen en forma d'aïllament sobtat, caiguda del rendiment, absentisme, irritabilitat, cansament persistent, canvis bruscos de conducta, plor freqüent, desconnexió a classe o pèrdua d'interès per activitats que abans gaudien. Cap d'aquestes senyals, per si sola, implica necessàriament un problema de salut mental, però la seva persistència o acumulació pot indicar que val la pena prestar atenció i buscar orientació.
L'adolescència és, a més, una etapa especialment complexa per la confluència de factors personals, familiars, acadèmics i socials. La pressió per encaixar, la construcció de la pròpia identitat i l'impacte de la vida digital formen part d'un escenari en què poden aparèixer dificultats cada vegada més primerenques. Ruiz subratlla precisament que “és una etapa d'enormes canvis biològics, psicològics i socials”, als quals se sumen la pressió acadèmica, canvis familiars i impacte de l'era digital.
En aquest context, la relació amb les pantalles també requereix una mirada allunyada de simplificacions. Xarxes socials i videojocs poden actuar en alguns casos com a detonants o amplificadors, per factors com la comparació social, el ciberassetjament, la manca de son o la dependència de la validació externa, però també poden funcionar com a refugi o espai de pertinença per a adolescents que ja se senten sols, tristos o ansiosos. Per això, com assenyala l'experta, “no convé demonitzar la tecnologia, sinó que hem d'entendre quina funció compleix en cada adolescent”.
Trencar l'estigma i facilitar la petició d'ajuda
Encara que avui es parla de salut mental amb molta més naturalitat que fa uns anys, l'estigma continua sent una barrera per reconèixer el patiment i demanar ajuda. Aprendre a diferenciar un malestar puntual d'una situació que es manté en el temps, evitar minimitzar el que sent l'adolescent i mantenir oberta la conversa pot facilitar que l'ajuda arribi abans. Expressions com “no és per tant” o “tots hi hem passat” poden tancar una conversa que acaba de començar, mentre que frases com “entenc que ho estàs passant malament”, “gràcies per explicar-m'ho” o “busquem ajuda junts” ajuden a validar el patiment sense dramatitzar-lo.
Perquè demanar ajuda no hauria de convertir-se en el darrer pas quan la situació ja s'ha agreujat. La intervenció precoç pot modificar l'evolució d'una dificultat abans que interfereixi de manera més profunda en la vida de l'adolescent. Actuar en les primeres fases permet intervenir abans que el malestar es cronifiqui, afecti el rendiment acadèmic, deteriori les relacions familiars o derivi en conductes de risc. “Atendre un adolescent en fases inicials pot canviar la trajectòria del problema”, assenyala Ruiz, perquè “la intervenció precoç, a més de millorar el patiment, millora el pronòstic, la funcionalitat i l'ús futur de recursos sanitaris”.
D'esperar el problema a anticipar-s'hi
Amb aquesta filosofia, Sense aposta per passar d'un model que espera que l'adolescent arribi a la consulta a un altre que busca identificar abans les seves necessitats i apropar la prevenció allà on desenvolupa el seu dia a dia. L'experiència acumulada pel programa reforça la utilitat d'aquesta estratègia.
L'objectiu és seguir consolidant aquest model, ampliar progressivament el seu abast i reforçar el seguiment dels adolescents identificats, per conèixer quants joves necessiten ajuda i què passa després de la detecció, si accedeixen als recursos adequats, com evolucionen i quines intervencions preventives resulten més útils, afegeix Ruiz.