L'Hospital Universitari de Santiago de Compostel·la (CHUS) afronta la recta final per a la posada en marxa de les seves noves instal·lacions de protonteràpia, consolidant la sanitat pública gallega com a referent nacional en el tractament avançat del càncer. Aquest centre serà un dels primers del Sistema Nacional de Salut (SNS) en oferir aquest tipus de teràpia. Manuel Sánchez, coordinador del projecte de protonteràpia de l'Hospital Universitari de Santiago de Compostel·la, ha volgut recalcar la magnitud de l'esforç col·lectiu i institucional que ha requerit aquest avanç mèdic, assenyalant que "el prioritari ara és posar en marxa amb èxit el Centre de Protonteràpia".
El criteri principal que va utilitzar el Ministeri per escollir els hospitals pioners va ser la proximitat amb potencials pacients. En aquell moment es va certificar que Galícia acolliria un centre i el dubte era si seria a Santiago o a la Corunya. Finalment, va prevaler la possibilitat de reforçar el servei de Radioteràpia ja existent a la capital de la comunitat autònoma i el seu potencial com a centre universitari i d'investigació.
Reptes constructius, complexitat informàtica i innovació tecnològica
L'execució de les instal·lacions ha suposat una autèntica prova d'enginyeria hospitalària. En detallar les dificultats logístiques i de construcció del búnquer, el coordinador ha explicat que els espais són summament ajustats i requereixen una precisió mil·limètrica. Els cables “han de seguir trajectòries molt concentrades al llarg del formigó i van embeguts, perquè si se superposen poden crear punts de fuga per a la radiació". A això s'hi va sumar l'exigència de corregir mínims desnivells topogràfics que mesuraven tot just uns mil·límetres.
En l'àmbit tecnològic i informàtic, Sánchez ha posat el focus en la condició pionera del centre gallec en afrontar aquest desafiament: "No només som els primers a Espanya, sinó que som dels primers del món en utilitzar la nova versió del Proteus, la 12.8, i això significa anar depurant problemes d'una versió que estava en desenvolupament". Aquesta avantguarda tècnica va comportar, segons les seves paraules, "un munt de petites dificultats que ens hem anat trobant pel camí" en les integracions de sistemes gràcies al suport dels serveis informàtics del Sergas.
Inversió econòmica, formació especialitzada i beneficis clínics
Pel que fa a l'esforç econòmic necessari per materialitzar el projecte, el responsable tècnic ha detallat que "la inversió en l'edifici va ser de 19 milions d'euros i ara en imatge s'han gastat 14 més". Tot i la xifra inicial elevada, Sánchez argumenta que la rendibilitat de la tecnologia s'ha de mesurar en termes de salut global i preservació de la qualitat de vida: "Quan factoritzes la probabilitat de curar gent a llarg termini, crec que els beneficis superen amb escreix els costos". En aquest cas ha posat d'exemple els tractaments de certs càncers infantils, que poden provocar, a llarg termini, alguns problemes cognitius.
Per garantir l'èxit assistencial, el personal ha completat rigorosos plans formatius teòrics i estades en centres de referència nacionals i internacionals, destacant un acord de col·laboració amb l'Institut Méditerranéen de Protonthérapie de Niça per a la revisió conjunta de casos. Amb una capacitat estimada d'entre 200 i 250 pacients anuals, l'equip preveu impulsar també la recerca mitjançant assaigs clínics multicèntrics.
Integració en l'estratègia nacional del Sistema Nacional de Salut
Tota l'operativa gallega s'englobla dins dels criteris d'equitat i cohesió aprovats pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Tal com reflecteix la informació oficial del Ministeri de Sanitat, el desplegament territorial de la protonteràpia s'articula de manera progressiva per garantir l'accés igualitari a tot el territori nacional.
La primera fase, prevista per al primer trimestre de 2027, contempla la posada en marxa dels dos primers equips estatals situats a Santiago de Compostel·la i Fuenlabrada. Posteriorment, la segona fase incorporarà quatre equips addicionals en el primer trimestre de 2028 amb la integració de les unitats de Donostia i de l'Hospital Universitari La Fe de València.
El procés culminarà en una fase final entre finals de 2028 i principis de 2029, moment en què es consolidarà un total d'onze equips operatius distribuïts per tot el Sistema Nacional de Salut.
Per coordinar el flux assistencial dels pacients de qualsevol punt del país, el Ministeri ha implantat un sistema de priorització clínica basat en nou paràmetres i el Registre Únic de Protonteràpia (RUP), una eina central que facilitarà la derivació i el seguiment evolutiu en col·laboració amb els serveis d'origen. L'Hospital Universitari de Fuenlabrada, l'altre pioner en la implantació de la protonteràpia al SNS, també forma part del sistema. Per concloure, Manuel Sánchez ha valorat el significat que aquest avanç té per al conjunt del sistema sanitari, afirmant que "ve a demostrar que la sanitat pública té a disposició dels pacients tot l'arc tecnològic, des de les tècniques més senzilles fins a les més complexes i que això ens permetrà donar a cada pacient el tractament que necessita".