Aquest dijous, la Comissió de Sanitat de la Xunta de Galícia ha tornat a posar sobre la taula assumptes de necessitat i interès respecte a la salut de la societat gallega. Entre les peticions s'han trobat propostes com la del desenvolupament d'actuacions per a la contractació de personal mèdic sense formació MIR i la sol·licitud al Govern gallec perquè ofereixi, de manera reglamentada i estandarditzada, la possibilitat de disposar d'una habitació individual per als pacients en fase terminal i les seves famílies.
En concret, la iniciativa sobre els metges sense MIR, proposada pel Bloque Nacionalista Galego (BNG) reclamava limitar la seva contractació a l'Atenció Primària, els punts d'atenció continuada (PAC) i les urgències hospitalàries a casos excepcionals, justificats i de durada limitada, a més de demanar un pla de reforç per a la sanitat pública. Per la seva banda, la proposta del Grup Parlamentari Socialista sobre els pacients terminals sol·licitava regular i estandarditzar la possibilitat que aquells que es trobin en aquesta fase i estiguin hospitalitzats puguin disposar d'una habitació individual per viure els seus últims moments amb més intimitat. Ambdues iniciatives han estat rebutjades a la comissió, rebent totes dues set vots a favor i nou en contra.
Per la seva banda, els representants dels diferents grups parlamentaris també han abordat altres qüestions relacionades amb l'àmbit social i educatiu que poden afectar de manera directa la salut de la ciutadania. Entre elles, la violència de gènere i l'assetjament digital, així com la importància de l'educació afectivosexual a les aules, assumptes que també han tingut espai en el debat de la Comissió.
Contractació de metges sense formació MIR a l'Atenció Primària
La contractació de facultatius sense formació especialitzada MIR per cobrir llocs a l'Atenció Primària ha centrat un dels blocs de debat de la Comissió de Sanitat. La diputada del BNG Montse Prado ha mostrat la seva preocupació per una pràctica que, segons ha denunciat, la Xunta està "estenent més enllà de situacions puntuals", tot i que el mateix conseller l'havia presentat com una "mesura excepcional i transitòria".
Prado ha qüestionat que el Govern gallec recorri a professionals sense l'especialització requerida per cobrir les necessitats assistencials i ha recordat que, des de 1995, la formació especialitzada és un requisit per exercir com a metge especialista en el marc normatiu europeu. En aquest sentit, ha criticat la manca de dades oficials ofertes per la Xunta. A més, ha advertit que alguns dels contractes arriben a tenir entre sis i vuit mesos de durada, cosa que, al seu parer, evidencia que no es tracta únicament d'una solució puntual.
La representant nacionalista ha alertat de les conseqüències que aquesta situació pot tenir tant per als pacients com per a la resta de professionals sanitaris. "Tenim dret a saber qui ens atén", ha reivindicat, insistint que els usuaris han de comptar amb la garantia de ser atesos per metges amb la formació necessària. També ha qüestionat qui assumeix la responsabilitat davant possibles errors assistencials: "Qui assumeix els tractaments i diagnòstics equivocats o tardans?", ha preguntat durant la seva intervenció.
"Tenim un dèficit de professionals a Primària"
Per la seva banda, el socialista Julio Torrado ha centrat part de la seva intervenció en les dificultats que travessa l'Atenció Primària per cobrir les seves places i en les causes que expliquen la manca d'especialistes. Tot i que ha recordat que la formació MIR és la via necessària per exercir com a especialista, ha apuntat que recórrer a professionals sense aquesta titulació respon a un problema de fons que Galícia comparteix amb altres territoris. "La pregunta essencial és per què tenim un dèficit de professionals a Primària", ha recalcat.
Torrado ha situat entre les principals causes d'aquest dèficit les condicions laborals de l'Atenció Primària, que, segons ha assenyalat, resulten menys atractives per als professionals a causa, entre altres qüestions, del desprestigi continuat que es fa d'aquest nivell assistencial. Al seu parer, la solució passa per millorar aquestes condicions i afavorir que els facultatius puguin completar la formació especialitzada que necessiten. "Cal treballar perquè els professionals tinguin la formació que necessiten perquè la situació que tenim sigui una cosa excepcional", ha mencionat el portaveu, que ha qüestionat, a més, si el Govern gallec té una estratègia definida per afrontar aquesta situació i evitar que una mesura presentada com a extraordinària acabi convertint-se en habitual.
Des del Partit Popular, Dolores Hermelo ha rebutjat que es centri el debat exclusivament a Galícia i ha recordat que la manca de metges especialistes constitueix un problema que afecta el conjunt del Sistema Nacional de Salut (SNS). La portaveu popular ha defensat la necessitat d'una resposta estatal i ha retret a l'oposició que critiqui la gestió sanitària de la Xunta sense aportar solucions al dèficit de professionals.
En defensa de la planificació autonòmica, Hermelo ha detallat l'oferta de formació especialitzada per al curs 2025-2026 que, segons ha mencionat, arriba a les 725 places, 43 més que en la convocatòria anterior. D'aquestes, ha destacat les 207 places de Medicina Familiar i Comunitària, 27 de Pediatria, a més d'assenyalar que "la Xunta utilitza tota la capacitat formativa acreditada disponible per preparar nous especialistes".
En la seva rèplica, Prado ha tornat a posar el focus en les conseqüències que pot tenir la incorporació de facultatius sense la formació especialitzada corresponent. La diputada ha qüestionat si el desconeixement de determinats protocols o sistemes pot repercutir en l'atenció sanitària i ha advertit que "l'Atenció Primària no pot quedar relegada a un nivell assistencial de menor qualitat". Segons ha defensat, es tracta d'una preocupació que els professionals sanitaris venen traslladant de manera reiterada pel possible impacte d'aquestes contractacions en la seguretat dels pacients.
L'atenció als pacients terminals i el dret a una habitació individual
La possibilitat de garantir habitacions individuals als pacients en fase terminal i als seus familiars ha protagonitzat un altre dels debats de la Comissió de Sanitat. El socialista Julio Torrado ha defensat la necessitat d'avançar en la humanització de l'atenció sanitària i de garantir espais que permetin als pacients afrontar els seus últims moments amb privacitat i acompanyament.
El diputat ha assenyalat que, tot i que no es pot evitar la mort, sí que és possible millorar les condicions en què es desenvolupa aquest procés, tant per a la persona afectada com per als seus familiars i els professionals sanitaris. En aquest sentit, ha recordat que la Llei 5/2015 ja contempla la possibilitat de disposar d'habitacions individuals en determinades circumstàncies, tot i que ha qüestionat que aquesta opció segueixi estant condicionada a la disponibilitat dels centres. Per això, ha reclamat que deixi de dependre d'aquesta circumstància i es garanteixi de manera més efectiva.
"Un espai on poder acabar la seva vida"
Des del BNG, Iria Carreira Pazos ha mostrat el seu suport a la iniciativa socialista i ha aprofitat la seva intervenció per denunciar les deficiències que, segons ha assenyalat, persisteixen en diferents centres hospitalaris gallecs. La diputada nacionalista ha mencionat problemes de climatització, habitacions compartides per fins a tres pacients, manca d'espai a les urgències hospitalàries i llocs d'observació on algunes persones poden romandre durant hores o fins i tot dies.
També ha fet referència a les dificultats d'accessibilitat en algunes habitacions i lavabos, especialment per a pacients amb mobilitat reduïda. Carreira Pazos ha defensat que les cures pal·liatives han d'estar garantides i que les persones en situació terminal necessiten disposar d'un entorn adequat per estar acompanyades pels seus éssers estimats. "El mínim que pot tenir una persona en situació terminal és un espai on poder acabar la seva vida i poder estar amb la seva família", ha reivindicat.
Per la seva banda, la representant del Partit Popular, Noelia Pérez López, ha anunciat el vot en contra del seu grup en considerar que la petició socialista planteja regular un dret que, segons ha defensat, ja està reconegut i contemplat en la normativa gallega des de 2015. La diputada popular ha sostingut que la possibilitat de disposar d'habitacions individuals ja està estandarditzada i ha qüestionat la necessitat d'impulsar una nova regulació sobre aquesta qüestió.
A més, ha destacat que l'atenció sanitària també contempla la possibilitat de rebre cures al mateix domicili quan les circumstàncies ho permeten i ha defensat els avenços de la Xunta en matèria d'humanització de l'assistència.
En el seu torn de rèplica, Julio Torrado ha insistit que l'objectiu de la proposta no és qüestionar l'existència d'una regulació prèvia, sinó evitar que l'accés a una habitació individual segueixi depenent de la disponibilitat hospitalària. El socialista ha defensat que la normativa no sempre es compleix i que les situacions denunciades no són anecdòtiques, per la qual cosa considera necessari avançar en una garantia efectiva d'aquest dret.