La inversió del Servei Gallec de Salut (Sergas) en l'àmbit farmacèutic suposa una part important dins de la despesa sanitària de la comunitat autònoma i mostra una tendència consolidada de creixement en els darrers anys respecte a la resta de comunitats.
Aquestes despeses farmacèutiques se centren tant en les hospitalàries com les extrahospitalàries, detallant que es va garantir l'accés de la població als productes farmacèutics finançats pel Sistema Nacional de Salut (SNS), essent els medicaments la despesa central.
Segons s'observa en les dades proporcionades pel Consell de Comptes de Galícia, entre els anys 2019 i 2023, la despesa farmacèutica gallega va créixer un 20 per cent, essent l'envelliment de la població i la introducció de medicaments d'alt impacte econòmic dos dels factors més rellevants en el creixement d'aquesta despesa.
Posició de Galícia en l'àmbit autonòmic
En comparació amb la resta de comunitats autònomes i com s'explica en els gràfics de l'informe, Galícia destaca davant les altres comunitats pel pes elevat que té la despesa farmacèutica dins del conjunt de la despesa sanitària. El 2023, aquesta despesa va representar el 27,5 per cent de la despesa sanitària gallega, situant la comunitat en la primera posició a nivell autonòmic en aquest indicador.
Gràfic Informe de Fiscalització de Despesa Farmacèutica
Tanmateix, si s'analitza la despesa farmacèutica en relació amb el PIB regional, la posició de Galícia canvia. La despesa farmacèutica va representar el 2023 l'1,9 per cent del PIB gallec, situant-se en la setena posició entre les comunitats autònomes de Cantàbria i Castella-la Manxa, amb el mateix percentatge.
D'altra banda, en termes de despesa farmacèutica per persona protegida, Galícia es troba entre les comunitats amb un major nivell de despesa. Amb 560 euros per persona i any, ocupa la segona posició, només per darrere d'Extremadura, que arriba als 589 euros. La xifra gallega se situa, a més, per sobre de comunitats com Astúries, Castella i Lleó, Catalunya o Madrid.
L'informe mateix del Consell de Comptes assenyala que, tot i que la gestió va permetre garantir l'accés de la població als medicaments, existeixen marges de millora relacionats amb l'eficiència i amb l'evolució de la despesa.
Els hospitals i la compra de medicaments
Pel que fa a la gestió de la despesa, l'informe diferencia entre l'àmbit hospitalari i l'extrahospitalari. En ambdós casos, el sistema va permetre garantir l'accés de la població als medicaments, tot i que es detecten algunes limitacions en el control econòmic i en la gestió.
Als hospitals, la negociació directa amb els proveïdors és la forma de compra més utilitzada, mentre que la compra centralitzada només va representar el 10 per cent el 2023. A més, l'informe troba diferències de preus entre algunes àrees sanitàries, amb un estalvi potencial de més de 2 milions d'euros si s'apliquessin els preus més baixos.
Més de 1.000 milions en receptes
Un dels punts en què Galícia destaca és en l'ús de medicaments biosimilars, situant-se per sobre de la mitjana del SNS. El 2024, aquests medicaments van representar el 82,1 per cent dels envasos en l'àmbit hospitalari, davant del 79,2 per cent del conjunt del SNS.
La despesa en receptes mèdiques va arribar als 1.030 milions d'euros el 2023, dels quals el Sergas va assumir el 86 per cent. Els medicaments van ser, amb diferència, el principal producte, en concentrar el 92,6 per cent del cost de les receptes.
Gràfic Informe de Fiscalització de Despesa Farmacèutica
Mesures per controlar la despesa
El Sergas ha posat en marxa diferents mesures per intentar racionalitzar la despesa, com el seguiment de les prescripcions, els protocols clínics i els sistemes de suport als professionals. Tot i així, el consum de medicaments per habitant va continuar augmentant entre 2019 i 2023.
En el cas dels medicaments genèrics, Galícia es va situar al voltant del 45 per cent d'utilització, ocupant la novena posició entre les comunitats autònomes.
Recomanacions
Com a principals mesures de millora, el Consell de Comptes proposa avançar en la centralització de les compres hospitalàries, millorar l'automatització de la gestió dels medicaments i reforçar el control de la facturació de les oficines de farmàcia. També recomana continuar treballant per aconseguir una prescripció més eficient i reduir el consum per habitant.