El pressupost de Sanitat del País Basc augmentarà fins als 5.724,28 milions d'euros el 2027, un 7,45 per cent més que l'any present i el pressupost més gran en termes nominals de la història de la sanitat basca. Així ho ha anunciat el conseller del ram, Alberto Martínez, qui ha presentat aquest dimarts al Parlament Basc els pressupostos del Departament de Salut per al 2027, acompanyat pels viceconsellers Aritz Uriarte i Gontzal Tamayo i per la directora general d'Osakidetza, Lore Bilbao.
Aquest pressupost, segons ha explicat el conseller, parteix d'una idea "molt senzilla": aconseguir més salut amb cada inversió. "La prioritat no és gastar més: és respondre millor", ha subratllat Martínez, qui ha indicat que la sanitat "no comença quan apareix la malaltia sinó evitant que aparegui". "Per això, les nostres prioritats són prevenir més, facilitar l'accés a la vacunació; diagnosticar abans mitjançant els cribratges i el diagnòstic precoç; i, quan la malaltia apareix, tractar amb la màxima innovació terapèutica possible", ha puntualitzat.
Alhora, Martínez ha assenyalat que aquest esforç inversor respon a una aposta per millorar l'atenció a la ciutadania, amb una inversió sanitària pública per habitant de 2.536 euros, davant dels 2.409 euros del 2026, la més alta d'Espanya. "Els comptes s'orienten a resultats en quatre àmbits: menys malaltia, amb més prevenció, vacunació, cribratges i diagnòstic precoç; més innovació, reforçant la capacitat pública amb més activitat, atenció primària, quiròfans, tecnologia, infraestructures i accés a fàrmacs innovadors; més accessibilitat, amb una resposta més primerenca, resolutiva i propera i menys esperes; i més continuïtat, enfortint les cures sociosanitàries al llarg de tot el procés de salut", ha desglossat el conseller.
Més fons per a Osakidetza
La principal notícia d'aquests pressupostos és l'augment pressupostari d'Osakidetza. El Servei Basc de Salut comptarà amb un pressupost de 4.612,5 milions d'euros, 335,9 milions més que el 2026, la qual cosa suposa un augment del 7,9 per cent.
La despesa en personal és la principal partida: 2.960 milions d'euros, el 64,2 per cent del pressupost, amb un increment del 7,1 per cent. Aquest augment busca reforçar la plantilla i disposar de suport pressupostari per negociar amb els sindicats a la Mesa sectorial el nou Acord de Condicions de Treball 2027-2030. “Augmentem el pressupost de personal per reforçar Osakidetza, però també per disposar de capacitat pressupostària per afrontar la negociació del nou Acord de Condicions de Treball 2027-2030. Volem negociar, acordar i fer-ho amb suport pressupostari", ha assenyalat Martínez.
Així mateix, el conseller ha assenyalat l'estabilització d'11.000 places i la creació de 2.160 de noves, estan en marxa els processos selectius de les OPE de 2023, 2024 i 2025, amb 5.425 places que es resoldran el 2027. En les dues primeres fases s'han rebut més de 125.000 inscripcions. L'aposta pels professionals es reflecteix també en la formació especialitzada. Osakidetza formarà 589 residents en la promoció 2026-2027, un 19,9% més que els 492 de la promoció 2021-2022. La fidelització de les persones residents ha passat del 77% el 2022 al 109% el 2026, 32 punts percentuals més, i supera el 100% des del 2025, la qual cosa reflecteix que Osakidetza "no només forma més professionals, sinó que aconsegueix retenir-los i reforçar l'estabilitat dels seus equips".
A més, ha indicat que el 2027 se celebrarà una OPE específica per a persones amb discapacitat intel·lectual i una nova OPE de difícil cobertura que inclourà, per primera vegada, places d'Infermeria. El Departament també impulsarà nous perfils professionals, un decret de llocs funcionals i un pla d'ordenació de recursos humans, a més de més formació a residents i mesures de fidelització.
Infraestructures
En matèria d'infraestructures, Osakidetza destinarà 190,81 milions d'euros a inversions el 2027: 144,54 milions a obres, 25,47 milions a equipament, 16,21 milions a instal·lacions i 4,60 milions a informàtica. Aquestes inversions formen part del programa d'infraestructures sanitàries 2025-2032, dotat amb 1.600 milions d'euros, i afecten consultoris, centres de salut, PACS, hospitals comarcals i universitaris, així com un hospital de dia per a persones amb cronicitat.
A Bizkaia s'actuarà en atenció primària a Urduliz, Sondika, Bolueta, Sant Ignasi, Arrigorriaga i Santutxu-Solokoetxe, a més d'en hospitals com Basurto, Cruces, Galdakao, Gorliz i Sant Eloi. A Àlaba s'impulsaran projectes al Casc Antic de Vitòria-Gasteiz, Olarizu/Goikolarra i Laguardia. A Guipúscoa, les actuacions inclouran Bergara, Alegia, Loiola-Donostia, Lazkao, Elgoibar, Oinaurre, Irun, Zumarraga, Bidasoa, Alt Deba, Donostia i el nou hospital de Tolosa.
Les llistes d'espera
D'altra banda, Martínez ha destacat que l'objectiu és recuperar al llarg de 2027 les dades de llistes d'espera de novembre de 2025, afectades per la vaga de diversos mesos contra l'Estatut Marc del Ministeri de Sanitat, i avançar cap a una Osakidetza més accessible, amb serveis més propers, més capacitat resolutiva i una atenció dissenyada amb i per a les persones pacients.
Per aconseguir-ho, el conseller ha anunciat que es reforçarà la capacitat assistencial amb més activitat, tecnologia, equipaments i infraestructures. Per això, es posarà en marxa un pla d'acció per a pacients en llistes d'espera i s'impulsarà la capacitat quirúrgica mitjançant el programa d'infraestructures 2025-2032, que preveu 36 nous quiròfans fins al 2032.
Prevenció i vacunes
Martínez ha explicat que un dels objectius de la Sanitat Basca és anticipar-se a la malaltia mitjançant prevenció, vacunació, cribratges i diagnòstic precoç. Per això la partida de Salut Pública i Addiccions augmentarà fins als 97,7 milions d'euros. A més, es destinaran 52,4 milions d'euros a vacunació, 17,9 milions més que el 2026.
Entre les novetats figuren la vacunació davant el VRS per a adults en residències, amb 3,1 milions, i noves incorporacions com Mpox, pneumococ més efectiva, triple vírica i vacuna de tètanus i diftèria per a adults. La vacunació davant l'herpes zòster passa de 5,8 a 12 milions d'euros, un 107% més, i s'amplien les partides de tos ferina i d'hepatitis B en persones en prediàlisi.
Així mateix, avançarà el cribratge de mama als 45 anys i preveu ampliar-lo a dones de 70-74 i usar IA en mamografies. Estendrà l'autopresa de VPH en coll d'úter, actualitzarà el cribratge de còlon, avançarà en estudis europeus de pròstata i pulmó, i reforçarà cribratges prenatals, cardiopaties congènites, risc cardiovascular i diabetis infantil. També s'incrementaran els fons en la lluita contra la drogodependència: es destinaran 10,3 milions d'euros a addiccions: 3,9 milions al programa d'addiccions —que inclou una nova partida per prevenir noves substàncies i consums socials—, 5,7 milions a convenis de tractament de pacients drogodependents i 0,7 milions a prestacions farmacèutiques de metadona.
Més recerca i més farmàcia
D'altra banda, la recerca i innovació sanitària comptarà amb 48,3 milions d'euros: 32 milions per a I+D+i i transformació sanitària i 16,3 milions per a alta tecnologia. Els projectes se centraran en One Health, salut personalitzada i de precisió, determinants socials de la salut i repte demogràfic i sociosanitari.
En farmàcia, el pressupost ascendirà a 1.105,7 milions d'euros, un 8,3% més que el 2026. D'aquesta quantitat, 610,7 milions es destinen a la farmàcia comunitària, amb un augment del 0,8%, i 495 milions a la farmàcia hospitalària d'Osakidetza, que creix un 19,4% per finançar tractaments específics, teràpies avançades i teràpia gènica, entre ells els dirigits a malalties rares i leucèmies.
Osasungintza
Finalment, Martínez ha recordat que el 2027 començarà a operar Osasungintza, l'Institut Basc de Salut Pública, previst a la Llei de Salut Pública d'Euskadi. Aquesta institució, que comptarà amb més de 400 professionals procedents de diferents direccions i un pressupost propi superior als 100 milions d'euros, tindrà com a objectius reforçar la vigilància i el control de malalties, la seguretat alimentària i ambiental, la promoció de la salut, les vacunes, els cribratges i la resposta davant emergències sanitàries. També donarà suport a la prevenció i el control de drogodependències, la vigilància d'aigües residuals i les tendències en consum de drogues.
A més, el Departament consolidarà un sistema sanitari més "públic, transparent i participatiu". El pressupost de concerts arribarà als 316 milions d'euros, 16 milions més que el 2026 i s'impulsarà la Llei Basca de Participació de Pacients, amb el lema “Més salut, més drets i més futur saludable per a Euskadi”, per reforçar el paper de les persones en les decisions sobre la seva salut.