El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha condemnat el Servei Basc de Salut, Osakidetza, a reemborsar més de 82.000 euros a un pacient. El demandant va haver d'acudir a la sanitat privada després que els metges de la pública acordessin una "limitació d'esforç terapèutic" i li deneguessin una intervenció neuroquirúrgica.
La Sala Social ha desestimat el recurs de suplicació interposat per Osakidetza, confirmant així la sentència prèvia dictada pel Jutjat Social número 4 de Vitòria-Gasteiz. En la sentència judicial, a la qual ha tingut accés Redacción Médica, es condemna el Departament de Salut del Govern Basc a abonar la quantitat corresponent tant de les despeses mèdiques com les de rehabilitació.
El periple clínic del pacient va començar al setembre de 2022 després de patir un traumatisme crani-encefàlic provocat per una caiguda. Després de superar diverses complicacions infeccioses durant el seu ingrés a l'Hospital Santiago de Vitòria-Gasteiz, el seu estat neurològic va empitjorar al novembre a causa d'una hidrocefàlia, per la qual cosa va ser programat per a la col·locació d'una vàlvula de derivació. Tanmateix, un greu deteriorament de consciència i un posterior xoc sèptic van portar els especialistes a optar per un maneig conservador de la seva situació clínica.
La sentència recull que l'equip mèdic va valorar el cas i va determinar que "el pacient no és subsidiari d'actitud invasiva per part de neurocirurgia ni d'augmentar mesures per part d'intensius". Els facultatius també van concloure de manera explícita que "el pacient no era subsidiari de reingrés a UCI ni de reiniciar maniobres de RCP". D'aquesta manera, va ser donat d'alta de la Unitat de Cures Intensives el 14 de desembre de 2022, figurant com a motiu de l'alta mèdica la LET (limitació d'esforç terapèutic).
A finals d'aquell mateix mes, persistia la situació neurològica del pacient i l'equip va tornar a desestimar la realització d'una intervenció quirúrgica en no apreciar canvis substancials. Davant aquesta situació, la família va sol·licitar l'alta voluntària per buscar una segona opinió a la Clínica Universitària de Navarra (CUN), on el pacient va ingressar el 5 de gener de 2023.
Al centre privat, els especialistes van constatar una marcada hidrocefàlia activa amb signes d'edema. Després de la implantació inicial d'un drenatge ventricular extern i la posterior col·locació d'una vàlvula ventricle-peritoneal el 23 de gener, el pacient va aconseguir una estabilitat clínica que va permetre el seu trasllat a l'Hospital Aita Menni al febrer per continuar amb la seva rehabilitació.
El cost total d'aquesta atenció assumida pel pacient va ascendir als següents imports:
- 66.249 euros generats per la assistència rebuda i l'hospitalització al departament de neurocirurgia de la Clínica Universitària de Navarra.
- 16.241,02 euros derivats dels serveis de rehabilitació prestats a l'Hospital Aita Menni.
El risc vital del pacient
Després de la negativa inicial d'Osakidetza a reemborsar aquestes despeses, el tribunal autonòmic ha fallat de manera definitiva a favor del pacient. El TSJPV subratlla que les despeses reclamades participen de la naturalesa de la prestació d'assistència sanitària de la Seguretat Social. Per això, el dret per al seu reconeixement es pot exercir legalment en un termini de cinc anys des que es produeix la despesa, sense que el fet que hagi esdevingut ferma una primera resolució impedeixi una reclamació posterior.
La clau judicial per avalar aquesta condemna econòmica rau en la demostració que es tractava d'una urgència clínica extrema que no admetia demora. Quant al fons de l'assumpte, la sentència ratificada pel TSJPV conclou que "la situació del demandant quan va recórrer a la medicina privada es pot identificar com de risc vital en els termes establerts en el Reial decret pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut de l'any 2006.
Aquesta qualificació jurídica es fonamenta en el contrast entre la inacció del sistema públic, que havia relegat l'afectat a una LET (limitació d'esforç terapèutic) després de descartar qualsevol intervenció, i la realitat clínica detectada a la seva arribada al centre privat, on de seguida es va constatar una "marcada hidrocefàlia activa amb signes d'edema transependimari" que va requerir actuació urgent. És precisament aquest imminent perill de mort davant la passivitat terapèutica prèvia el que consolida el dret del pacient i estableix que procedeixi "el reintegrament de les despeses mèdiques sol·licitades"