La Generalitat Valenciana dona llum verda als primers Centres d'Atenció Urgent 24 hores (CAU24h). La Conselleria de Sanitat posarà en marxa abans que acabi l'any els primers quatre i el 2027 els 16 restants per descongestionar, tant els centres de salut d'Atenció Primària com els serveis d'urgències hospitalàries.
El seu desplegament contempla més de 10 milions d'euros en adequació d'infraestructures i equipament i més de dos milions en dotació de personal per a aquest 2026, i a partir del proper exercici es destinaran prop de 10 milions anuals que es distribuiran entre els 20 CAU24h.
Així ho ha anunciat aquest dilluns el secretari autonòmic de Planificació, Informació i Transformació Digital de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Bernardo Valdivieso, en la comissió de Sanitat de Les Corts per donar compte de les mesures vinculades al 'Pla de Millora de l'Atenció Urgent de la Comunitat Valenciana'. El decret de la seua creació s'ha aprovat aquest dilluns pel ple del Consell.
Urgències de baixa i mitjana complexitat
Al respecte, ha destacat que "no parlem simplement d'obrir durant més hores", sinó que ha recalcat que es tracta de "dispositius orientats a urgències de baixa i mitjana complexitat, amb triaje i capacitat diagnòstica i terapèutica reforçada: radiologia digital, ecografia, analítica, gasometria, electrocardiografia, monitorització, tractament i estabilització".
Els Centres d'Atenció Urgent 24 hores s'ubicaran en poblacions de 50.000 habitants o més i molts d'ells es desenvoluparan sobre punts de la xarxa que "ja suporten una elevada activitat". "No estem, per tant, creant una estructura paral·lela. Estem reforçant la xarxa existent amb un objectiu: Resoldre abans. Resoldre més a prop. I utilitzar l'hospital quan l'hospital aporta realment el nivell de resposta que necessita el pacient", ha recalcat.
Aquests centres CAU24H formaran part de la xarxa d'atenció urgent extrahospitalària i estaran adscrits al departament de salut corresponent del seu àmbit territorial. Es tracta de recursos assistencials que funcionaran les 24 hores del dia durant tots els dies de l'any, i en els quals s'atendran aquelles urgències de baixa o mitjana complexitat que s'atenen als centres de salut, la qual cosa permetrà descongestionar l'Atenció Primària per a altres activitats preventives o de crònics, i reduir la pressió assistencial a les urgències hospitalàries.
Quant a la seua ubicació, el Mapa dels CAU24H s'ha dissenyat atenent criteris de població, accessibilitat geogràfica, eficiència i coordinació amb altres recursos assistencials. Amb la posada en marxa d'aquests recursos assistencials el que es pretén és donar solució als problemes de salut urgents de la ciutadania mitjançant una atenció de qualitat i des de la proximitat a l'usuari; i al mateix temps optimitzar els recursos del sistema sanitari mitjançant una adequada classificació i derivació de pacients.
La posada en funcionament dels CAU24H permetrà aportar un recurs addicional als centres d'Atenció Primària, serveis d'emergències sanitàries i als serveis d'urgència hospitalaris, que ajude a prestar una atenció a la urgència més ràpida, eficient i coordinada, per la qual cosa funcionaran en coordinació directa amb aquests recursos assistencials. L'objectiu és oferir a la ciutadania una assistència a la urgència "més completa, accessible i de qualitat".
Quant a la distribució, els centres CAU24H s'ubicaran en instal·lacions dotades amb l'equipament necessari per a l'atenció d'urgències. Així, comptaran amb àrea de recepció i admissió, àrea de triaje, àrea d'atenció mèdica i d'infermeria, àrea d'emergències, àrea de tractament, àrea de tècniques diagnòstiques, així com una àrea per a personal administratiu.
De la mateixa manera, disposaran d'una plantilla de personal sanitari i no sanitari específica i dimensionada en funció de la població de referència i l'activitat assistencial prevista.
Equipament tecnològic
D'altra banda, els centres CAU24H estaran dotats amb equipament tecnològic com la radiologia digital amb intel·ligència artificial (IA), l'ecografia clínica per a una primera aproximació a la patologia del pacient, així com l'analítica bàsica. D'aquesta manera, disposaran d'una major capacitat diagnòstica i assistencial, la qual cosa evitarà als pacients que hagen de desplaçar-se a un hospital per fer-se una radiografia o una analítica d'orina, entre altres proves. Això permetrà que el pacient obtinga un diagnòstic "més ràpid i àgil".
En definitiva, els centres estaran "equipats i preparats per poder prestar atenció sanitària urgent, atenció domiciliària urgent que siga derivada des del CICU, a més de comptar amb equipament per realitzar proves diagnòstiques urgents i dur a terme l'observació, monitorització i vigilància dels pacients que ho requerisquen fins a la seua estabilització, alta o derivació. En aquells casos de processos de major complexitat, els CAU24H podran derivar el pacient, després de valoració i estabilització, a un centre hospitalari".
Actualització de la retribució dels sanitaris
Així mateix, el Consell també ha acordat actualitzar les retribucions del personal sanitari previstes en el programa de lluita contra la bretxa salarial. La Generalitat Valenciana destinarà 5,58 milions d'euros per incrementar, entre altres, el complement específic de tots els llocs bàsics de treball d'Infermeria i les seues especialitats de l'àmbit hospitalari.
Aquesta mesura dona compliment a l'acord del Consell de 7 de maig de 2024 pel qual es va ratificar el pactat en la Taula General de Negociació del personal funcionari, estatutari i laboral (MGN I), que contempla la continuïtat de les actuacions dirigides a combatre la bretxa salarial existent en tots els sectors de la Generalitat mitjançant un programa específic per als anys 2025, 2026 i 2027.
La distribució dels imports assignats s'ha negociat atenent a les necessitats específiques del personal estatutari i funcionari sanitari, en la Taula Sectorial de Sanitat celebrada el passat 5 de juny.
Mesures aprovades
Entre les mesures adoptades s'inclou l'increment del complement específic de tots els llocs bàsics de treball d'infermeria i les seues especialitats de l'àmbit hospitalari, i l'increment del complement específic mensual dels llocs d'infermeria, TCAE i zelador de serveis especials.
Així mateix, també s'aprovà la reclassificació dels llocs de personal funcionari de gestió sanitària auxiliar administratiu (C2-S01), administratiu (C1-S01) i auxiliar de salut pública (C2-S02); igualar les retribucions de totes les adjunties A2 de professió sanitària amb les establides per a les adjunties d'infermeria; i l'increment en el 10 per cent anual del complement de residència del personal en formació d'especialitats en ciències de la salut, en tots els seus anys i especialitats.
L'àmbit sanitari presenta una elevada presència femenina en gran part de les seues categories professionals, ja que es troba estretament vinculat a les activitats de cura, històricament assumides per les dones i el reconeixement social de les quals ha estat menor que l'atorgat a ocupacions exercides majoritàriament per homes.
Actualment, el personal sanitari està altament feminitzat en la majoria de les seues categories professionals situant-se aproximadament en un 76 per cent, destacant entre totes elles, les de personal Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria (amb aproximadament un 93,8 per cent de dones) i personal d'Infermeria (amb 84 per cent de dones), sense perjudici de l'existència de diferències salarials en els grups retributius, cossos i escales, que es pretenen mitigar i suprimir amb les mesures adoptades en aquesta matèria.
