La tramitació de la nova Llei d'ordenació farmacèutica de Catalunya obre una oportunitat per abordar la situació de vulnerabilitat de les farmàcies rurals i establir un marc de suport que en garanteixi la sostenibilitat i continuïtat. En aquest context, la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac) reclama a les administracions mesures concretes per preservar aquests establiments, sobretot als municipis petits, on la despoblació i la pèrdua progressiva d'habitants en comprometen la viabilitat econòmica. Més enllà de la seva activitat empresarial, aquestes farmàcies desenvolupen una funció essencial en l'atenció sanitària i la cohesió social del territori.
Les dades posen de manifest aquesta desigualtat territorial: aproximadament el 63 per cent dels municipis rurals disposen de farmàcia pròpia, una proporció que baixa fins al 18,5 per cent als municipis en risc de despoblació. Aquestes dades corresponen a l'any 2020 i provenen de l'informe Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya, elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc).
La principal dificultat és la viabilitat econòmica. Les farmàcies rurals treballen amb una població potencialment usuària reduïda, però han d'afrontar unes despeses de manteniment i unes obligacions professionals i assistencials que no disminueixen en la mateixa proporció que el nombre d'habitants. Aquesta realitat fa que, en determinats municipis, mantenir oberta una farmàcia sigui cada cop més difícil.
La farmàcia rural, molt més que un establiment dispensador de medicaments
Fefac recorda que la desaparició d'una farmàcia rural no representa únicament la pèrdua d'un establiment comercial, sinó també la desaparició d'un punt de referència sanitari i social per a la població.
“El farmacèutic o farmacèutica és, sovint, un dels professionals sanitaris més accessibles per als habitants d'un municipi, sobretot per a les persones grans, les persones amb problemes de mobilitat i els pacients amb necessitats de seguiment continuat”, explica Carme Rigall, presidenta de Fefac.
La seva tasca va molt més enllà de la dispensació de medicaments: ofereix consell sanitari, resol consultes de salut quotidianes, detecta possibles problemes de salut i pot actuar com a primer element d'alerta davant situacions que requereixen derivació o coordinació amb altres professionals sanitaris.
“En molts municipis, a més, la farmàcia és l'únic establiment sanitari accessible de manera habitual, sobretot quan no hi ha un centre d'atenció primària en el mateix nucli de població”, afegeix la presidenta de Fefac.
Aquesta proximitat és rellevant en un context d'envelliment demogràfic i dificultats de mobilitat. Segons l'informe del Ctesc, el temps mitjà de desplaçament en cotxe fins a la farmàcia més propera és de 11,1 minuts als municipis en risc de despoblació, davant dels 3,9 minuts de mitjana a Catalunya. Quan una farmàcia tanca, aquesta distància pot convertir-se en una barrera important per a les persones més vulnerables.
Incentius per garantir la sostenibilitat
Davant d'aquesta situació, Fefac considera imprescindible que les administracions reconeguin les particularitats de les farmàcies rurals i estableixin mecanismes específics per garantir-ne la viabilitat.
Entre les possibles mesures hi ha els incentius per a la contractació de personal, una remuneració adequada dels serveis professionals que es presten a les farmàcies rurals i altres instruments de suport que permetin compensar les dificultats derivades de la baixa densitat de població.
La Federació defensa també la necessitat d'una implicació conjunta de l'Administració i del sector farmacèutic per preservar un model de farmàcia de proximitat que ha demostrat la seva capacitat per garantir l'accés als medicaments i als serveis farmacèutics a tot el territori.
La nova Llei d'ordenació farmacèutica, una oportunitat per concretar el suport
En el marc de la tramitació de la nova normativa, Fefac participa en els grups de treball vinculats al seu desenvolupament i valora positivament que es contempli l'acompanyament a les farmàcies rurals. Tanmateix, considera que cal concretar quines mesures s'implementaran, amb quins recursos i mitjançant quins mecanismes es garantirà la seva aplicació efectiva.
Per a la Federació, no n'hi ha prou amb reconèixer la importància de la farmàcia rural: cal dotar-la dels instruments necessaris perquè pugui continuar desenvolupant la seva funció.
La continuïtat de les farmàcies rurals és una qüestió de salut pública, equitat territorial i cohesió social. Garantir que els habitants dels municipis petits tinguin accés a una farmàcia de proximitat significa també garantir que el lloc on viuen no condicioni les seves possibilitats d'accedir a l'atenció farmacèutica.
