Blinda el Sistema Nacional de Salut (SNS), convertir l'atenció a la dependència en un dret universal efectiu, reformar el finançament autonòmic, garantir recursos per a noves prestacions i avançar cap a una atenció més integrada. Aquestes són les prioritats de La Unió, una de les patronals de la sanitat catalana, que formen part d'un document amb propostes per al sistema de salut i benestar social que està compartint amb els diferents partits que es presenten a les eleccions generals del 29 de novembre.
El lema que guia el document, al qual ha tingut accés Redacción Médica, es basa en propostes electorals en salut i benestar social "per a un sistema sanitari i social universal, sostenible, innovador i centrat en les persones". El text conté nou suggeriments, entre els quals destaca el primer: garantir una atenció de salut i atenció a la dependència universals.
La Unió advoca per "blinda el SNS com un servei públic universal, equitatiu i de qualitat, convertir l'atenció a la dependència en un dret universal efectiu per a tota la ciutadania i completar el traspàs efectiu d'un sistema de Seguretat Social". En aquest sentit, l'associació que aglutina més de 115 entitats demana "completar el traspàs efectiu d'un sistema de Seguretat Social a un SNS i social a nivell patrimonial, règim estatutari dels professionals, reconeixement de drets i cobertura".
Finançament i integració
La segona reclamació de la patronal sanitària és assegurar un finançament suficient i sostenible. Per això planteja reformar el model de finançament autonòmic, incorporant criteris vinculats a l'envelliment, dependència i necessitats sanitàries i socials de la població. A més, incideix que qualsevol nova prestació social que s'aprovi a nivell estatal "es faci amb criteris de cost-efectivitat i cost-oportunitat i incorpori a les comunitats autònomes el finançament necessari per fer-la viable".
Un altre dels reptes identificats per La Unió és la integració dels sistemes sanitari i social i millorar l'accessibilitat. L'associació d'organitzacions reclama "posar fi a la fragmentació entre els sistemes sanitari i social" a través de la "integració de competències interadministratives i interministerials, planificació, recursos i finançament per oferir una atenció centrada en la persona i les seves necessitats al llarg de la vida", assegura la directora general de La Unió, Roser Fernández.
Sobre aquesta qüestió, Fernández remarca que "seria un avenç reconèixer el dret a l'atenció a la dependència com un dret universal efectiu i objectiu com l'atenció sanitària, apostar per integrar pressupost, planificació i cartera de serveis sanitaris i socials". Pel que fa a l'àmbit social de l'administració local i autonòmica, "integrar les polítiques de continuïtat assistencial i de gestió de llistes d'espera, harmonitzar les condicions laborals dels professionals i integrar els sistemes d'informació i avaluació", tenint en compte també l'estratègia, planificació, recursos i finançament en base a projectes d'intervenció centrats en la persona com l'atenció domiciliària, l'atenció a la cronicitat, la salut mental o l'atenció sanitària a les residències.
Llei de Gestió Pública i Integritat del SNS
Tot i que la convocatòria d'eleccions ha paralitzat el tràmit del Projecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del SNS, La Unió torna a carregar contra aquesta normativa del ministeri de Sanitat i demana la retirada de l'actual redactat. "Aposta directament per un model de provisió de gestió directa per part del sector públic associant-lo automàticament amb l'atribut d'integritat, com a sinònim d'honestedat. L'integritat no és patrimoni de cap model de gestió, s'exerceix amb transparència, responsabilitat, rendició de comptes i criteris de bona governança", ha explicat Fernández.
La Unió s'alinea amb "enfortir xarxes públiques de salut i serveis socials inclusives, de governança orientada a resultats i de gestió àgil". La seva directora general ha afirmat que aposten per "avançar en marcs normatius que constitueixin unes xarxes de provisió mixta, inspirades en els valors europeus de l'Economia Social entorn de la vocació de servei públic, que no discriminen per titularitat sinó pel compliment de requisits de qualitat i responsabilitat en el marc d'unes polítiques públiques". En definitiva, "un model de xarxa de provisió lluny de la publificació i lluny de l'especulació".
Per això, defensen reconèixer un "règim especial d'autonomia de gestió" per a les entitats del sector públic assistencial, sanitari i social, que afavoreixi la gestió professionalitzada, models innovadors de relacions laborals i organització, reforci les capacitats de gestió i l'autonomia organitzativa, i la flexibilitat necessària per oferir una atenció més àgil, eficient, innovadora i centrada en la persona, superant les limitacions normatives del sector públic administratiu.
D'altra banda, La Unió també pretén que es prenguin mesures per afrontar reivindicacions històriques del sector, com el deute amb la Seguretat Social dels hospitals i la resta de centres sanitaris afectats de les xarxes de servei públic i reduir la càrrega de l'IVA no deduïble.