Arribar a desxifrar tots els actors que formen part del microambient tumoral del melanoma per poder identificar quin tractament li anirà millor al pacient és el repte marcat per l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Queen Mary University de Londres. Ambdues institucions han publicat recentment les conclusions d'una investigació, en la qual descriuen una nova via per combatre la resistència als tractaments del melanoma amb mutació BRAF. Després d'aquests resultats, des de l'IRBLleida s'aspira a identificar amb el temps tots els components que afavoreixen la resistència per poder dissenyar estratègies combinades que permetin frenar encara més el creixement tumoral i, potencialment, evitar l'aparició d'aquests mecanismes.
Una de les principals artífexs d'aquest estudi és Anna Macià, investigadora principal del grup de Patologia Oncològica de l'IRB Lleida i professora agregada de la Universitat de Lleida. L'especialista assenyala a Redacción Médica que la troballa més rellevant “és haver pogut descriure com és el microambient d'aquests tumors, que probablement adquireixen mecanismes de resistència i deixen de respondre adequadament als tractaments actuals”.
L'estudi s'ha centrat en melanomes amb mutació BRAF, una alteració molt freqüent en aquest tipus de càncer: “Aquests pacients poden rebre tractaments dirigits específicament contra aquesta mutació o immunoteràpia. Inicialment, solen presentar una resposta molt bona als tractaments dirigits, però, amb el temps, el tumor pot adquirir mecanismes de resistència, continuar creixent i fins i tot desenvolupar metàstasi”. En la investigació, l'especialista explica que s'ha demostrat en models preclínics de ratolí que “combinar els tractaments actuals amb anticossos que bloquegen aquesta resposta immunosupressora pot millorar la resposta al tractament i retardar l'aparició de resistències”.
Ara, el pròxim pas que aspira a aconseguir Macià és demostrar que un microambient més immunosupressor afavoreix l'aparició de resistències a aquestes teràpies: “Una de les estratègies de futur serà modular aquest entorn tumoral perquè els tractaments siguin més efectius des del principi i es retardi l'adquisició de resistència”.
Actualment ja existeixen assajos clínics que combinen tractaments convencionals amb estratègies dirigides a disminuir o bloquejar aquest microambient immunosupressor, amb l'objectiu de millorar la resposta dels pacients, i a l'article publicat a la revista Journal of Experimental and Clinical Cancer Research “s'ha estudiat una proteïna denominada M-CSF, relacionada amb el reclutament de macròfags”.
Pròxims passos: aprofundir en el microambient tumoral
El següent enigma que es pretén desxifrar és descriure el microambient immunosupressor des d'altres punts de vista: “Hi ha molts altres components implicats, com diferents cèl·lules immunitàries o els fibroblasts, que també contribueixen a crear un entorn favorable al tumor”. Macià assegura que amb el tractament combinat que han utilitzat, s'aconsegueix “retardar l'adquisició de resistències, però no eliminar-les completament. Els tumors en els models preclínics continuen creixent, encara que ho fan més lentament”.
Per això, l'equip posarà els seus esforços en identificar “quines altres cèl·lules formen part d'aquest microambient tumoral i contribueixen a l'aparició de resistències. També es desenvoluparan nous models de ratolí per comprovar si els macròfags són sempre essencials en el desenvolupament d'aquestes resistències o si intervenen conjuntament amb altres components del microambient”.
La idea final passa per “identificar tots els components que afavoreixen la resistència per poder dissenyar estratègies combinades que permetin frenar encara més el creixement tumoral i, potencialment, evitar l'aparició d'aquests mecanismes”.
Millorar l'efectivitat dels tractaments, clau contra el melanoma
Pel que fa als reptes de futur en els tractaments del melanoma, Macià assegura que “la immunoteràpia està avançant amb molta força i cada vegada té més presència en el tractament del melanoma, també en fases adjuvants, abans que apareguin les metàstasis”. A més, la investigadora confirma que “hi ha pacients que responen molt bé, però encara hi ha casos en què no se sap per què es desenvolupen determinats mecanismes de resistència. El futur passa per aconseguir combinacions terapèutiques cada vegada més efectives i adaptades a les característiques de cada pacient”.
En l'àmbit de les teràpies dirigides, l'avenç més important per a la professora adjunta de la Universitat de Lleida no passa per incorporar nous tractaments, sinó per “millorar l'efectivitat dels que ja existeixen. L'objectiu és poder identificar, a partir de les característiques del microambient tumoral, quins pacients respondran millor a la immunoteràpia i quins a les teràpies dirigides, per poder oferir-los el tractament més adequat”.