La Generalitat de Catalunya va anunciar el passat divendres 16 d'octubre la posada en marxa del nou Pla de Salut Horitzó 2035. Un dels objectius que el document integra és aconseguir una supervivència neta de càncer del 70 per cent tant en homes com en dones el 2035. Aquesta fita és vista pel Servei d'Oncologia de l'Hospital Vall d’Hebron i per l'Institut Català d’Oncologia (ICO) com un repte més que assumible, però que per a ells “s'hauran de fer prèviament molts deures”. Entre els canvis que es defensen instaurar al més aviat possible hi ha el compliment dels programes de cribratge als 11 tumors més freqüents del territori i fomentar els llaços entre els hospitals i l'Atenció Primària, permetent consolidar el circuit entre ambdues potes del sistema sanitari català.
Dos dels oncòlegs més prestigiosos a nivell internacional i que valoren a Redacción Médica el pla promogut per la Generalitat són Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Vall d’Hebron, i Ernest Nadal, director d'Innovació de l'ICO. El facultatiu de l'hospital català destaca que les xifres en càncer que aspira assumir el Pla de Salut són factibles, ja que, avui dia, “la supervivència per càncer en dones està al 69 per cent, mentre que la dels homes al 59 per cent. Aquesta xifra ha anat incrementant-se amb el temps, per tant és assumible”. Nadal, per la seva banda, considera que “el pla compta amb els ingredients necessaris per assumir amb escreix aquest objectiu, però prèviament s'hauran de treballar molts àmbits diferents”.
Potenciar el diagnòstic precoç i estratègies de cribratge
Un dels pilars que Tabernero defensa d'afiançar tan aviat com sigui possible és el diagnòstic precoç de malalts de càncer. En aquest sentit, “una gran notícia és que en persones fumadores s'implementarà l'screening de càncer de pulmó a Catalunya, tot i que la participació ciutadana és fonamental per aconseguir aquestes fites. Quan es rep la notificació per fer una prova, s'ha de fer”.
Nadal, en aquesta mateixa línia, considera que millorar la supervivència en càncer passa per seguir impulsant totes les estratègies de cribratge “que ja estan en marxa per a alguns tipus de tumors, perquè permeten diagnosticar la malaltia de manera més precoç. També s'està impulsant el cribratge del càncer de coll uterí, que serà igualment crucial”. Tot això permetrà “diagnosticar tumors en fases molt més primerenques, cosa que facilita l'aplicació de tractaments amb intenció curativa”.
Establir un pont sòlid entre hospitals i Atenció Primària, fonamental
Ambdós facultatius asseguren que l'Atenció Primària té un paper fonamental a l'hora de prevenir la malaltia. Tabernero, en aquest sentit, recorda que “abans de la pandèmia de coronavirus es va implementar a Catalunya el programa SUMA, que buscava justament implementar aquestes accions a Primària, però el coronavirus ho va paralitzar. Reactivar aquest hàbit aprofitant el Pla de Salut seria un gran impuls”.
Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron
L'oncòleg del Vall d’Hebron, en aquest sentit, considera que “des que hi ha una alerta que un malalt té càncer, a l'hospital hi ha temps garantits de primera notificació de tractament”. D'altra banda, el camí que el pacient fa des que es detecta un símptoma a l'Atenció Primària i s'uneix al circuit hospitalari “s'ha de treballar més per aconseguir detectar el càncer abans que avanci”.
El seu homòleg de l'ICO considera que, encara que els resultats es vegin més a llarg termini, reforçar la prevenció primària “permetrà combatre les causes del càncer que generen dany i que finalment provoquen una gran càrrega de malaltia amb el pas del temps”. Per això, l'aliança entre aquests dos nivells del sistema sanitari “és fonamental. El metge de Família estableix una relació de gran confiança amb el pacient i és clau per animar-lo a participar”.
Nadal sí que considera que els metges de Família “atenen molts pacients i estan molt sobrecarregats, per la qual cosa no sempre poden pensar en el càncer en primer lloc”. No obstant això, quan un pacient manté símptomes persistents, “és important detectar la malaltia tan aviat com es pugui per derivar-lo a l'hospital corresponent i completar els estudis o les proves necessàries en cada cas”.
Ernest Nadal, director d'Investigació de l'ICO.
El facultatiu veu, per tots aquests motius, fonamental “acostar més ambdós mons perquè, tot i que no estan allunyats, sí que funcionen en entorns molt diferents. És fonamental que els hospitals secundaris i terciaris treballin de la manera més alineada possible amb els centres d'Atenció Primària”. Tot i que Nadal veu predisposició per part de tothom, “cadascú està centrat en el seu àmbit i resulta difícil trobar oportunitats per crear sinergies”.
Les primeres accions a desenvolupar: programes de screening i prevenció
Les accions determinants que els especialistes consideren que s'han de realitzar són, d'una banda, el compliment dels programes de screening i, d'altra, potenciar el diagnòstic precoç del càncer. Tabernero conclou que, en cas que aquests dos camins s'encarrilin amb rapidesa, el pla impulsat per la Generalitat “triomfarà en ser un projecte molt ben treballat. La seva aplicació farà que s'aconsegueixin no només millors índexs de supervivència en càncer, sinó en totes les malalties”.
Nadal s'autodefineix com “un ferm defensor de la prevenció en càncer”, per la qual cosa totes les polítiques orientades a la prevenció primària són vistes com a “crucials per anar-les impulsant en els pròxims anys”. Finalment, la inversió en recerca i fomentar els hàbits de vida saludables són altres dels pilars defensats pel facultatiu de l'ICO, afirmant que “abans es parlava de la recerca translacional i de la recerca més aplicada, que és la que finalment es tradueix en assajos clínics amb pacients. No obstant això, és fonamental comptar amb una societat el més saludable possible i dur a terme accions per erradicar grans mals, com és el tabaquisme”.