Catalunya inicia una nova era amb la implantació del seu innovador pla de salut amb un doble objectiu. D'una banda, s'aspira a reforçar la capacitat del territori per generar i preservar la salut actuant sobre les condicions de vida, mentre que, d'altra banda, es busca continuar transformant el sistema de salut perquè sigui més preventiu, accessible, integrat i orientat al valor que aporta als pacients. Aquest ambiciós projecte conegut com a Pla de Salut de Catalunya Horitzó 2035 comptarà, tal com ha afirmat Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, amb “50 objectius de salut, classificats en quatre grans àmbits com són l'esperança de vida, la mortalitat, la reducció dels factors de risc i la morbiditat. Per portar a terme aquestes fites, s'han traçat 135 intervencions”. El Departament de Salut no caminarà sol en aquest nou camí, sinó que també hi col·laboraran el Departament d’Educació i Formació Professional i el Departament d'Esports.
Alguns dels resultats que s'aspira a aconseguir el 2035 són que la mortalitat evitable en la qual sí es pot incidir es redueixi un 15 per cent, aconseguir que la supervivència neta de càncer a cinc anys sigui del 70 per cent, assolir que la mortalitat pel tabaquisme es redueixi per sota del 15 per cent i, finalment, que s'arribin als 70 anys d'esperança de vida amb bona salut. La major part de les mesures es duran a terme amb els recursos disponibles de la Generalitat, tot i que es contemplarà augmentar el pressupost en cas d'apostar per mesures addicionals.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.
En l'acte de presentació, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha celebrat que és un dels "actes més importants" del sistema sanitari. Illa ha fet èmfasi que la iniciativa compta amb objectius específics, que es mesuraran i "marcaran com evoluciona la salut del país els pròxims anys". Així mateix, ha destacat que fa 35 anys que Catalunya elabora plans de salut, que han aconseguit augmentar en vuit anys aproximadament l'esperança de vida, "el doble que els Estats Units partint del mateix origen". Illa també ha enumerat alguns dels condicionants de salut, com el salari mínim interprofessional o les pensions, que determinen la vida de les persones.
Educació, residència i condicions laborals, determinants en salut
Per la seva banda, la consellera de Salut, Olga Pané, ha assegurat que aquesta iniciativa suposa un "canvi de mirada i perspectiva per actuar sobre les causes profundes que condicionen la salut de les persones", així com actuar abans que aparegui la malaltia. Per això, en aquest document que es converteix en la "fulla de ruta i brúixola" dels pròxims anys hi han participat dotze departaments de la Generalitat de Catalunya.
Pané ha incidit que els condicionants de la salut estan influenciats per "com naixem, creixem, vivim, treballem i emmalaltim", que s'associa amb la situació socioeconòmica de les persones, l'educació, on es resideix, les seves condicions laborals i altres determinants. "No és el Pla del Govern, ha d'implicar el món local, comunitats, teixit social i econòmic i ciutadans. És una responsabilitat compartida", ha sentenciat. Evidentment, aquesta mesura també afecta el sistema sanitari, que s'ha d'adaptar a les noves necessitats de la població. "No ens ha de preocupar equivocar-nos, ens ha de preocupar no fer res perquè tenim un deute amb les pròximes generacions", ha afegit Pané per justificar les reformes que planteja Cairos.
S'integren al pla determinants comercials, ambientals i digitals
La directora general de Planificació en Salut ha afirmat que el nou pla té per horitzó 2035, però “representa una feina col·lectiva important. L'Organització Mundial de la Salut (OMS, per les seves sigles en anglès) ha reconegut aquest instrument de planificació al llarg de 35 anys, per la qual cosa diu molt de tots els que ens han precedit”.
La directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Aina Plaza.
Plaza ha recordat que a Catalunya es té una de les esperances de vida “més llargues a nivell internacional, però es viu amb més cronicitat i fragilitat. La salut mental ha adquirit una nova dimensió i existeixen altres elements com el canvi climàtic, la contaminació i la IA que configuren escenaris nous amb riscos i oportunitats”. Amb aquest escenari futur trucant a la porta, l'especialista assegura que “no es vol viure més anys, es vol viure amb salut”.
Un dels pilars d'aquest pla és que la salut sigui un dels grans actius del territori, per la qual cosa, amb aquest nou enfocament, Plaza ha afirmat que “es busca actuar sobre els riscos i les causes abans que apareguin les malalties”. Fer de l'equitat una mesura de progrés és una altra punta de llança que la directora general ha esmentat “per reduir les desigualtats en salut”. Orientar les decisions als resultats basats en evidència “és un aspecte rellevant del pla”, juntament amb la transformació des de la coresponsabilitat compartida”.
S'ha adaptat l'horitzó 2035 perquè els canvis que s'estan plantejant necessiten temps: “No es pot planificar a llarg termini amb decisions a curt termini. La societat civil també ha de participar, juntament amb el territori per connectar polítiques i serveis”.
Com en els anteriors plans elaborats, les evidències en salut són una de les pedres angulars que marcaran el nou projecte. Una peculiaritat que té l'enfocament del nou projecte és que, tal com assegura Plaza, “s'incorporaran determinants comercials, ambientals i digitals. També es reforçarà el curs de la vida, a més d'una mirada transversal per oferir equitat”. Tot això aspira a aconseguir que moltes de les intervencions sanitàries “vagin més enllà del propi sistema de salut”.
Caigudes i dolor lumbar, les principals causes de discapacitat
Ariadna Mas, subdirectora general de Planificació Sanitària, ha analitzat la salut de la població a Catalunya: “Per primera vegada, s'ha superat l'esperança de vida dels 84,24 anys de mitjana el 2024, arribant a augmentar-se vuit des de 1980”. Malgrat aquesta bona notícia, Mas ha reconegut que “hi ha vuit anys de diferència entre els barris pobres i rics pel que fa a l'esperança de vida”. Una paradoxa destacada és que les dones, tot i que viuen més anys, “passen una proporció més gran de la seva vida amb problemes de salut que els homes”.
Pel que fa a la mortalitat, a la Catalunya del 2024 van morir 67.107, 82 defuncions menys que l'any anterior. A més, la subdirectora general ha explicat que el càncer de pulmó és, per ambdós sexes, “la primera causa de mortalitat evitable. La meitat de les persones que fumen moriran per culpa del tabac”. En relació amb els anys de vida perduts per mort prematura, Mas ha enumerat “el càncer de pulmó, la malaltia isquèmica del cor, la malaltia d'Alzheimer, el càncer de còlon i l'ictus”. Un altre aspecte que s'ha abordat són les principals causes de discapacitat, on “les caigudes i el dolor lumbar ocupen els primers llocs”.
Després del diagnòstic realitzat per Mas, s'han definit 50 objectius de salut, classificats en quatre grans àmbits com són l'esperança de vida, la mortalitat, la reducció dels factors de risc i la morbiditat. A més, s'han elaborat 15 indicadors de monitoratge per analitzar el desenvolupament de tots els objectius. De les 135 intervencions que ja s'han començat a executar a Catalunya, 25 d'elles tindran un major impacte per les seves característiques i Plaza ha recordat que “s'han reforçat les intervencions de l'entorn, comunitàries i les polítiques comercials. La intervenció individual continuarà sent la majoritària”.
La directora general ha assegurat que el sistema de salut ha de reforçar les seves capacitats per aconseguir aquest projecte, per la qual cosa “s'activaran quatre palanques relacionades amb els professionals, la informació i dades al servei de la salut, la recerca i els instruments per transformar el sistema”.
Educació i Esports, departaments compromesos amb el pla
Abel García, secretari general del Departament d'Esports, ha assegurat que aquesta nova visió del pla de salut també provocarà que l'activitat física entri en joc: “Una societat activa guanya qualitat de vida, per la qual cosa l'esport no només ha d'estar integrat en la competició. L'activitat física s'ha d'integrar en les decisions de la sanitat pública”. La principal aportació del Departament d'Esports se centrarà en “la transformació dels entorns per convidar la gent a moure's, especialment als barris de més vulnerabilitat. L'accés a l'activitat física no pot ser un privilegi, sinó una oportunitat”.
Exposició d'experiències amb impacte en la salut.
Pel que fa a l'entorn educatiu, que és una de les intervencions amb més potencial per augmentar els anys de vida amb bona salut, Susana Tarapiella, directora general d'Educació Inclusiva i Benestar de l'Alumnat, ha explicat que el nou pla es tracta d'una gran oportunitat en aquest sentit: “La salut es construeix quan les persones neixen, creixen i aprenen. L'objectiu fonamental és ser capaç de garantir el desenvolupament integral de tots els joves i adolescents. Com menys estudis es tenen, la salut es redueix un 56 per cent”. El benestar digital és un camp que Tarapiella ha anunciat per “anar més enllà de limitar el temps d'exposició dels alumnes, sent capaços que els joves identifiquin els riscos que poden tenir”.