Davant d'una aturada cardiorespiratòria, cada minut és or. Actuar de seguida, trucar al 112 i iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) pot marcar la diferència entre la vida i la mort. A Catalunya, la resposta ciutadana davant d'aquestes emergències ha millorat els darrers anys: el 2024, el 48 per cent de les persones que van patir una aturada cardiorespiratòria fora d'un centre sanitari van rebre maniobres de reanimació per part de testimonis abans de l'arribada dels equips del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
A més, i segons el Registre d'Aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (Raimcat 2024), l'ús de desfibril·ladors externs automàtics (DEA) per part de personal no sanitari va augmentar del 6 al 9,4 per cent entre 2022 i 2024. Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació de l'Aturada Cardiorespiratòria, que se celebra aquest divendres, aquestes xifres posen de manifest la importància de l'actuació precoç i de les iniciatives impulsades pel SEM, entre elles el projecte pilot ACR Respon, que busca mobilitzar primers intervinents voluntaris davant d'una emergència i ampliar progressivament el seu àmbit d'actuació a tot el territori català.
Un dels impulsors de les iniciatives relacionades amb l'abordatge de l'aturada cardiorespiratòria és Youcef Azeli, especialista de l'Àrea de Recerca i Desenvolupament del SEM. En declaracions a Redacción Médica, el facultatiu assenyala que hi ha indicadors que apunten a una evolució positiva de la conscienciació de com actuar davant d'una aturada cardiorespiratòria. En aquest sentit, destaca que “el Departament de Salut ha demanat un estudi sobre la conscienciació respecte a aquest àmbit i a la importància d'utilitzar els desfibril·ladors de manera precoç”.
Per això, “pròximament es tindrà una imatge més clara de quin és el nivell de coneixement de la població sobre aquestes qüestions. El fet que la conselleria hagi encarregat aquest estudi demostra que s'està posant el focus en l'aturada cardíaca sobtada, un problema de salut pública que fins ara no havia rebut prou atenció”.
D'altra banda, Azeli assegura que el SEM ja disposa d'indicadors indirectes que apunten a una millora de la conscienciació ciutadana. Segons les dades del Raimcat, la proporció de persones que reben maniobres de reanimació cardiopulmonar per part de testimonis “ha augmentat els darrers anys. El 2022 se situava al voltant del 40 per cent i el 2024 va assolir aproximadament el 48 per cent”.
Pel que fa a la supervivència, el facultatiu també destaca una evolució positiva en el percentatge de pacients que reben l'alta hospitalària amb un bon estat neurològic: “aquest indicador ha passat del 9,2 per cent el 2022 a l'11,8 per cent el 2024, la qual cosa representa una millora important”.
La formació ciutadana, una assignatura pendent
Per continuar millorant aquests resultats, Azeli considera fonamental que la població adquireixi coneixements bàsics de reanimació cardiopulmonar. En aquest sentit, adverteix que Espanya encara presenta un cert retard respecte a altres països europeus, “on la RCP s'incorpora al currículum escolar, tant a primària com a secundària”. Per això, afirma que la població “ha de continuar formant-se en reanimació cardiopulmonar. En aquest aspecte, Espanya encara presenta un cert retard respecte a altres països europeus, on la RCP s'ensenya dins del currículum escolar, tant a primària com a secundària”.
L'actuació immediata dels testimonis resulta especialment rellevant perquè moltes aturades cardíaques es produeixen al domicili, abans que puguin arribar els equips sanitaris. En aquests casos, “trucar al 112 i seguir les instruccions telefòniques dels professionals permet iniciar les maniobres de reanimació sense esperar l'arribada de l'ambulància”.
ACR Respon busca ampliar la xarxa de voluntaris
D'entre les iniciatives per millorar l'atenció precoç destaca el projecte pilot ACR Respon, posat en marxa fa aproximadament un any. Actualment, el seu àmbit d'actuació es concentra a la província de Tarragona i permet “activar voluntaris amb formació sanitària perquè acudeixin al lloc de l'emergència abans que arribin les unitats d'Urgències”.
Segons explica l'especialista, la iniciativa ja compta amb “mil voluntaris i l'objectiu és ampliar progressivament la xarxa, primer entre professionals sanitaris i, posteriorment, entre altres cossos d'emergència, com policies, bombers i protecció civil”.
La finalitat és que aquests primers intervinents puguin arribar al lloc de l'aturada cardíaca abans que els equips sanitaris i iniciar les maniobres de reanimació com més aviat millor. L'ampliació de la xarxa “aconseguirà reforçar la resposta davant d'aquestes emergències i complementar l'assistència prestada pel SEM”.
La distribució dels recursos, condicionant per a la supervivència
Tot i que els sistemes d'emergències de les comunitats autònomes presenten models organitzatius similars, l'atenció a una aturada cardíaca també està condicionada per la distribució territorial dels recursos. Azeli explica que aquesta atenció “depèn de la densitat territorial dels recursos d'emergència. A les zones menys poblades i amb més extensió geogràfica pot haver-hi una menor concentració de bases i unitats d'ambulàncies”.
Per tant, la distribució dels recursos i la capacitat de resposta a cada territori “són factors que cal tenir en compte quan s'analitza l'atenció a les aturades cardíaques”.
Reforçar la RCP telefònica i sumar desfibril·ladors
De cara als propers cinc anys, l'especialista considera prioritari reforçar les mesures que permeten actuar durant els primers minuts d'una aturada cardiorespiratòria. Entre elles, destaca la necessitat de millorar l'atenció telefònica des de les centrals de coordinació del SEM, ampliar la xarxa de primers intervinents i facilitar l'accés als desfibril·ladors externs automàtics.
En aquest sentit, Azeli assenyala que “cal reforçar l'atenció precoç, especialment mitjançant la reanimació cardiopulmonar telefònica, que permet iniciar les maniobres abans que arribi l'ambulància”.
L'objectiu final és augmentar les possibilitats de supervivència i reduir les seqüeles neurològiques d'aquells que pateixen una aturada cardíaca. Azeli confia que el reforç d'aquestes actuacions permetrà que, a Catalunya, “s'aconseguirà millorar la supervivència i es reforçarà la resposta de la societat i els professionals davant d'aquestes emergències”.