La sanitat concentra el 92 per cent de les discriminacions lingüístiques a les administracions autonòmiques per parlar català. L'informe de Plataforma per la Llengua dels casos atesos el 2025 mostra que les queixes i discriminacions en l'ús d'aquesta llengua augmenten any rere any. L'any passat, aquesta entitat va rebre més de 3.600 queixes, gairebé un 25 per cent més que el 2024.
Hi va haver 176 casos de discriminació greu a les administracions públiques, sobretot en sanitat, de persones que han hagut de canviar de llengua per rebre atenció mèdica o fer un tràmit. En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua, el metge Òscar Escuder, ha assegurat a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya que fa 28 anys que el Departament de Salut vulnera els drets lingüístics i la seguretat assistencial.
"Portem pràcticament trenta anys incomplint la llei de política lingüística pel que fa a sanitat, insisteixo, amb processos de selecció i proves fraudulentes, de vegades, activament, com ja hem denunciat. I les xifres que tenim, de 2023, ens diuen que el 30 per cent de metges a Catalunya no parla català i el 13 per cent no l'entén", ha incidit. El 2025, 69 de les 75 discriminacions lingüístiques de les administracions autonòmiques recollides a l'informe es van produir en sanitat.
Quatre de cada deu queixes, en sanitat
Així mateix, la sanitat també concentra el 38,1 per cent de les queixes contra les administracions autonòmiques, és a dir, gairebé quatre de cada deu. Plataforma per la Llengua remarca que ambdues dades apunten a un mateix problema: "les dificultats per viure en català arriben a un servei essencial, quan més vulnerables podem ser".
L'entitat també ha remarcat que del 2016 al 2025 les queixes lingüístiques s'han disparat un 822,8 per cent. També en sanitat, Plataforma per la Llengua ha denunciat en diverses ocasions que les proves de català en sanitat no garanteixen el nivell requerit i hi ha contractacions que eludeixen la seva comprovació. "Garantir la capacitació lingüística dels professionals és responsabilitat de l'Administració. Els pacients no han de pagar les mancances", apunta.
L'augment de les queixes i discriminacions tractades per Plataforma per la Llengua no s'explica necessàriament per un empitjorament de la situació del català, al seu parer. Hi ha altres possibles factors explicatius, com que "l'entitat és més coneguda i la societat està més conscienciada de la situació d'emergència lingüística, cosa que pot generar actituds més fidels a la llengua, més vulneracions per aquest motiu i també més denúncies dels afectats".