El Govern de Castella-la Manxa ha aprovat el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de la Junta de Comunitats per al 2027, que ascendeix a 13.587 milions d'euros, 683,7 milions més, en termes absoluts, respecte a l'any anterior i que contempla recursos destinats al manteniment i millora dels serveis públics, el desenvolupament empresarial i l'accés a l'habitatge, amb l'objectiu d'atendre les necessitats de la ciutadania. En sanitat, es tracta de 4.611 milions, un 13,6 per cent més que l'any anterior i aquesta vegada inclou la recuperació de la carrera professional al Sescam.
Així ho ha exposat el conseller d'Hisenda, Administracions Públiques i Transformació Digital, Juan Alfonso Ruiz Molina, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, en la qual, acompanyat pel director general de Pressupostos, Isidro Hernández, ha presentat el projecte de Llei de Pressupostos per al 2027 i de Mesures Tributàries, Administratives i de Simplificació Administrativa.
Una iniciativa per al 2027, que, com ha assenyalat, recull una reducció del 80 per cent en els ingressos procedents dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que tenen “un caràcter extraordinari i temporal”, i la vigència dels quals finalitza el 31 de desembre de 2026. Uns ingressos previstos que suposen passar de 600 milions el 2026 als 126 milions el 2027. Per tant, per determinar la despesa disponible en aquest any s'ha de comparar la despesa no financera, en què s'exclou l'amortització del deute públic i els fons MRR, i que ha indicat el conseller que ascendeix a 11.974 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment de l'11,1 per cent, un total de 1.200 milions d'euros més.
Pressupost sanitari
En relació amb la despesa social, es destinaran 8.412 milions d'euros, una quantitat que representa el 72,3 per cent de la despesa no financera i que augmenta un 12,5 per cent, sense comptar amb els fons MRR, que serveix per finançar els serveis públics fonamentals, com són la sanitat, l'educació i els serveis socials. Concretament, per a més professionals, infraestructures i equipaments, més serveis i ajudes; i innovació i digitalització dels serveis.
En la seva exposició, Ruiz Molina s'ha centrat en aquestes tres principals àrees. En el cas de Sanitat, comptarà amb 4.611 milions, un 13,6 per cent més que el 2026, la qual cosa suposa un increment de 553 milions. Una partida per, entre altres accions, reforçar la plantilla de professionals sanitaris, a més de fer efectiva la carrera professional; continuar invertint en infraestructures sanitàries, amb instal·lacions modernes, funcionals i accessibles en hospitals i centres de salut; o desplegar tecnologies avançades per reforçar la capacitat resolutiva dels centres sanitaris en zones rurals.
En l'àrea de Serveis Socials, el pressupost augmenta a 1.135 milions d'euros, un augment respecte al 2026 del 14 per cent, excloent fons MRR. Un pressupost amb el qual es pretén reforçar el model assistencial, especialment en zones afectades per la despoblació; desenvolupar el Pla d'Impuls al Sistema de Dependència; potenciar la teleassistència i l'ajuda a domicili; consolidar el Termalisme Social i millorar l'oferta de Turisme Social per a majors de 55 anys; i consolidar una Atenció Primerenca pública, gratuïta i propera.
Ingressos no financers i beneficis fiscals
Pel que fa als ingressos no financers, el responsable d'Hisenda ha explicat que el 71 per cent, 8.587 milions, provenen de les aportacions a la regió pel Sistema de Finançament Autonòmic; en segon lloc, de les transferències de l'Estat i la UE, que ascendeixen a 2.361 milions; i la resta, dels tributs cedits que es gestionen des de la regió, com és l'Impost de Successions i Donacions.
En relació amb els beneficis fiscals, és a dir, els ingressos que l'Administració deixa de percebre per les deduccions i bonificacions fiscals ja aprovades dins de les competències de la comunitat autònoma, Ruiz Molina ha indicat que per al 2027 s'ha estimat un volum de beneficis de 400 milions, dels quals més del 43 per cent es concentra en beneficis associats al desenvolupament de la política d'habitatge i a incentius fiscals per viure en zones despoblades.