La despesa en productes farmacèutics i sanitaris de les comunitats autònomes va assolir els 22.599,3 milions d'euros fins a l'agost de 2026, segons han donat a conèixer les darreres dades acumulades publicades pel Ministeri d'Hisenda.
Entre les Comunitats Autònomes, Andalusia encapçala la despesa amb 3.687,7 milions, seguida de Catalunya (3.334,2 milions) i Madrid (2.990,5 milions). Tanmateix, les diferències territorials no es limiten al volum de despesa: mentre Andalusia registra un increment interanual del 9,8 per cent en la despesa farmacèutica hospitalària, Cantàbria destaca per sobre de totes les autonomies amb l'augment del 137,3 per cent en aquesta mateixa partida per a medicaments biosimilars, tot i experimentar un lleuger descens de la despesa hospitalària global.
El conjunt de les comunitats autònomes concentra pràcticament la totalitat de la despesa farmacèutica i sanitària de les administracions públiques, que assoleix els 23.022,7 milions d'euros. Dels 22.599,3 milions corresponents a les autonomies, 7.741,7 milions provenen de la despesa farmacèutica hospitalària, 9.783 milions de la despesa en productes farmacèutics i sanitaris dispensats mitjançant receptes i 5.074,7 milions de productes sanitaris sense recepta mèdica.
Andalusia, al capdavant de la despesa autonòmica
Andalusia és la comunitat que registra la despesa més gran, amb 3.687,7 milions d'euros, per davant de Catalunya, que arriba als 3.334,2 milions, i Madrid, amb 2.990,5 milions. La Comunitat Valenciana completa el grup de les quatre autonomies amb més despesa, amb 2.737,8 milions.
En el cas andalús, la despesa farmacèutica hospitalària assoleix els 1.130,5 milions d'euros i experimenta un creixement interanual del 9,8 per cent. La xifra situa la comunitat entre les que presenten majors increments en aquesta partida, tot i que no encapçala la classificació percentual. Aquest lloc correspon a La Rioja, amb un augment del 10,3 per cent, seguida, a més d'Andalusia, per Canàries (9,3 per cent) i Madrid (9,2 per cent).
Catalunya presenta un comportament diferent. Tot i ocupar el segon lloc per despesa total i registrar la despesa hospitalària més gran, amb 1.266,2 milions d'euros, el seu increment interanual és del 4,2 per cent, inferior al de les altres grans comunitats. Madrid, per la seva banda, combina una despesa total de 2.990,5 milions amb una despesa hospitalària de 1.097,4 milions i una pujada del 9,2 per cent.
També destaca la Comunitat Valenciana, amb 2.737,8 milions de despesa total i un creixement hospitalari del 7,7 per cent. Galícia, Castella i Lleó i Canàries se situen a continuació entre les comunitats amb més volum de despesa, amb 1.439,5, 1.329,1 i 1.103 milions d'euros, respectivament.
A l'extrem oposat, La Rioja registra la despesa total més baixa, amb 157,1 milions d'euros. Cantàbria i Navarra se situen també entre les comunitats amb menys despesa, amb 327,3 i 326,9 milions, respectivament.
Cantàbria destaca pel creixement dels biosimilars
Una de les dades més cridaneres de l'estadística es troba a Cantàbria. La comunitat registra un increment del 137,3 per cent en la despesa hospitalària en medicaments biosimilars, el més gran de totes les autonomies. Una evolució que contrasta amb la del conjunt de la seva despesa farmacèutica hospitalària, que disminueix un 0,9 per cent respecte al mateix període de l'any anterior.
En termes de volum, Cantàbria destina 23,6 milions d'euros a biosimilars en l'àmbit hospitalari, als quals se sumen 1,1 milions més corresponents a receptes. La despesa total en aquesta categoria arriba així als 24,7 milions d'euros.
L'avenç càntabre no és un cas aïllat, tot i que sí el més pronunciat. Astúries registra un increment hospitalari del 76,5 per cent en biosimilars, Navarra del 66 per cent, Castella-la Manxa del 50 per cent i la Comunitat Valenciana del 47,5 per cent. Madrid també presenta una pujada destacada, del 32,6 per cent, mentre que Catalunya arriba al 29,6 per cent i Andalusia al 20,4 per cent.
La Rioja constitueix l'excepció, amb una reducció del 3,2 per cent en la despesa hospitalària en biosimilars. Aquestes dades reflecteixen que l'evolució d'aquesta categoria presenta diferències notables entre territoris, tant en termes de creixement com de volum econòmic.
De fet, Cantàbria no és la comunitat que més diners destina a aquests medicaments. Catalunya encapçala la despesa total en biosimilars, amb 120,8 milions d'euros, seguida d'Andalusia, amb 97 milions, i Madrid, amb 73,1 milions. La comunitat càntabra sobresurt, per tant, per la intensitat del seu creixement percentual i no pel volum absolut de recursos destinats a aquesta categoria.
Els medicaments originals concentren el gruix de la despesa
Més enllà del comportament dels biosimilars, els medicaments originals continuen concentrant la major part de la despesa per categories. En el conjunt autonòmic, la seva despesa arriba als 13.725,1 milions d'euros, davant dels 2.546,8 milions dels genèrics i els 568,5 milions dels biosimilars.
Els originals també lideren la despesa hospitalària, amb 7.026,6 milions d'euros, i la realitzada mitjançant receptes, amb 6.698,5 milions. En l'àmbit hospitalari, aquesta categoria experimenta un creixement interanual del 5,6 per cent.
Andalusia registra la despesa total més gran en medicaments originals, amb 2.247,4 milions d'euros, seguida de Catalunya (1.951,1 milions) i Madrid (1.804,4 milions). Als tres territoris, a més, la despesa hospitalària en originals augmenta respecte a l'any anterior: un 9,4 per cent a Andalusia, un 3 per cent a Catalunya i un 7,8 per cent a Madrid.
Els medicaments genèrics, per la seva banda, sumen 2.546,8 milions d'euros a les comunitats autònomes. Andalusia torna a encapçalar la despesa, amb 481 milions, seguida de Catalunya, amb 425,4 milions, i Madrid, amb 329,6 milions.
En aquesta categoria, l'evolució hospitalària ofereix alguns contrastos. Astúries registra un augment del 55,2 per cent, mentre que Cantàbria experimenta la caiguda més gran, del 53,6 per cent. També s'observen descensos a Extremadura i País Basc, tots dos del 13,9 per cent, i a Navarra, del 10,1 per cent. En canvi, Madrid presenta un creixement del 17,9 per cent i Galícia del 13,7 per cent.
Finalment, els biosimilars arriben als 568,5 milions d'euros de despesa total autonòmica. Tot i que el seu volum continua sent inferior al dels originals i genèrics, la seva evolució hospitalària és especialment significativa: la despesa en aquesta categoria creix un 32,4 per cent en el conjunt de les comunitats, davant del 5,6 per cent dels originals i el 2,6 per cent dels genèrics.
Així, el mapa autonòmic dibuixa una realitat desigual: Andalusia lidera la despesa total i presenta un notable creixement hospitalari, Catalunya concentra la despesa més gran en aquesta darrera partida i Cantàbria protagonitza l'increment més acusat en biosimilars. Unes diferències que mostren com el volum de recursos destinats a medicaments i l'evolució de les seves diferents categories no segueixen necessàriament el mateix patró a totes les comunitats.