Bones notícies per als metges que es troben realitzant la seva residència del MIR. La Justícia ha decretat una nova sentència que reconeix el dret d'aquest col·lectiu a cobrar les seves pagues extraordinàries d'acord amb el sou base íntegre. La decisió dels magistrats posarà fi d'aquesta manera a la pràctica d'algunes comunitats autònomes que abonaven en aquestes pagues addicionals una quantitat inferior a les mensualitats ordinàries.
El cas l'ha resolt la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) en una sentència en què blinda el cobrament íntegre de les pagues extraordinàries, a més dels seus corresponents complements addicionals a la nòmina. La resolució judicial, a la qual ha tingut accés Redacción Médica, ha estimat el recurs de suplicació interposat per una metgessa en formació davant Osakidetza i revoca la sentència dictada anteriorment pel Jutjat Social número 5 de Bilbao que havia desestimat inicialment la seva demanda.
El tribunal fonamenta la seva decisió en el criteri de la Sala Quarta del Tribunal Suprem, que en la seva sentència del 25 de febrer de 2026 va fixar que "la quantia de una mensualitat del sou ha de ser íntegra, sense aplicar-li la reducció derivada del RDL 8/2020, ni de les lleis pressupostàries estatals o autonòmiques". Segons recull la sentència del TSJPV, l'article 7.2 del Reial decret 1146/2006, pel qual es regula la relació laboral especial de residència per a la formació d'especialistes en Ciències de la Salut, estableix que l'import de cada paga extraordinària semestral serà, com a mínim, de una mensualitat del sou i del complement de grau de formació.
Els magistrats subratllen que aquesta disposició "constitueix un mínim de dret necessari, per la qual cosa admet ser millorada a favor del treballador a través de l'autonomia col·lectiva o individual, però no l'establiment de condicions que no respectin aquest mínim". Així mateix, la Sala recalca que el reenvio a les lleis de pressupostos contingut a l'article 7.1 d'aquesta norma es refereix únicament a la quantia, però no als conceptes que han d'integrar les pagues extraordinàries.
En aquest sentit, la resolució sentencia que "una norma autonòmica, de pressupostos o de qualsevol altra índole, no pot incidir en la configuració i l'estructura de la retribució dels residents en Ciències de la Salut establerta en el RD esmentat, que és una norma estatal". Per això, conclou que les pagues extra d'aquest personal s'han d'abonar en la quantia íntegra d'una mensualitat de sou, sense les limitacions contingudes en el RDL 8/2010 ni en les lleis pressupostàries, sumant-hi a més el complement de formació.
El cas d'una resident de Cirurgia General i afectació general
El procediment té el seu origen en la demanda d'una treballadora que va subscriure amb Osakidetza un contracte per a la formació en l'especialitat de Cirurgia General, adscrita a l'OSI Bilbao-Basurto des del 26 de maig de 2017. Segons els fets provats, el 2020 el seu sou mensual estava compost per un salari base de 1.203,53 euros, un complement de comunitat autònoma MIR de 107,91 euros, un complement de grau de formació de 318,56 euros i un complement de vacances de retribucions variables de 959,06 euros. Tanmateix, en les pagues extra de juny i desembre d'aquell any, va percebre 742,70 euros com a salari base.
La demandant va reclamar un import de 921,72 euros per les diferències entre el salari base de les restants mensualitats i l'abonat en les dues pagues extraordinàries de 2020. Al llarg del procés, la resident va desistir d'incloure en aquestes pagues els conceptes retributius referits a atenció continuada i complement de jornada complementària. Per la seva banda, la Sala va rebutjar incorporar als fets provats la nòmina d'un resident del Servei Canari de Salut aportada en el recurs, en assenyalar que "una sola nòmina no permet extreure la conclusió que es pretén traslladar al relat fefaent, al marge de la manca de rellevància de la comparativa del salari d'un MIR d'una altra Comunitat Autònoma per a la resolució del present recurs".
La sentència declara que en aquest litigi "existeix afectació general". En el seu fall, el tribunal reconeix el dret de l'actora a percebre les pagues extraordinàries, mentre duri el seu contracte de formació MIR, sumant el sou base amb el mateix import que en les pagues ordinàries més els complements corresponents —a excepció d'atenció continuada i jornada complementària—, així com el dret al pagament de la diferència entre el percebut i el calculat conforme a aquest criteri des d'un any abans de la sol·licitud primera, sense condemna en costes.
En tot cas, aquesta resolució no és ferma. Contra ella es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem dins dels deu dies hàbils següents a la seva notificació.