Els Sindicats Mèdics d'Atenció Primària d'Aragó (FASAMET i CESM Aragó) han reclamat al Govern d'Aragó que no "miri cap a una altra banda" davant la manca de metges de Família i han demanat garantir l'atenció en 72 hores, per la qual cosa reclamen impulsar les consultes de suport.
Igualment, han reclamat actuar davant les agressions sanitàries, un problema que segueix creixent i que els ha portat a presentar una denúncia davant Inspecció de Treball per exigir seguretat a tots els centres. En total, segons han recordat, durant 2025 es van produir 887 actes violents contra els professionals sanitaris, amb un increment de l'11,5 per cent de casos respecte a 2024, quan en van ser 795. Del total denunciat, 638 van ser agressions no físiques, com amenaces o insults, el 72 per cent i 249 van ser físiques, el 28 per cent
A més, la taxa d'incidència (nombre de professionals agredits per cada mil en plantilla) no ha deixat de pujar des que es prenen registres, amb l'única excepció de 2020, l'any de la pandèmia. Així, s'ha passat d'una taxa del 5,10 l'any 2016 a una del 30,99 el 2025: sis vegades més en una dècada.
Acord per a la millora de l'Atenció Primària
D'altra banda, els sindicats mèdics han assenyalat que les darreres negociacions amb el Departament de Sanitat han permès arribar a un acord, pendent de la seva signatura en els pròxims dies, amb velles reivindicacions llargament demandades pels metges i facultatius d'Aragó, que van motivar les vagues en l'últim i present any. Queden també pendents qüestions bàsiques incloses a l'Acord per a la millora de l'Atenció Primària de Salut a Aragó, signat al gener de 2023 i sense acabar de desenvolupar gairebé quatre anys després.
Aquest acord, el primer global i específic sobre l'Atenció Primària, segueix sense avançar en punts fonamentals, com augmentar el percentatge de despesa sanitària destinat a Primària fins al 25 % del total, actualitzar el mapa sanitari i la reestructuració dels llocs de treball dels Centres de Salut. En particular, els metges reclamen actuar davant el greu dèficit de professionals, “un problema difícil, però davant el qual l'Administració no pot continuar mirant cap a una altra banda”.
Millora de les condicions
Tanmateix, els sindicats han recalcat que garantir una atenció de qualitat als ciutadans exigeix millorar les condicions laborals dels metges a Aragó, per apropar-les a les comunitats veïnes i fer que les places a la Comunitat siguin atractives. “Hem de buscar solucions entre tots i perquè siguin veritablement efectives, oferim la nostra experiència i coneixement als responsables polítics”, han assenyalat.
Per això, suggereixen a l'Executiu autonòmic que prengui mesures com un tractament específic a les places de difícil cobertura, reducció de la càrrega burocràtica o la millora dels concursos de trasllat i les borses de treball. "La manca de metges que seguirà creixent, perquè no hi ha hagut previsió i un 30 per cent de la plantilla es jubilarà en els pròxims cinc anys”, han denunciat.
Així mateix, insten l'Administració autonòmica a “buscar solucions per cobrir totes les vacants de tots els centres” i garantir una cobertura total de les plantilles dels centres. Per aconseguir aquest objectiu, veuen prioritari augmentar substancialment la despesa en Atenció Primària en els pròxims Pressupostos d'Aragó per al 2027, així com en els següents exercicis.
En tot cas, els professionals han mostrat les seves “reticències a la contractació de metges sense titulació MIR per exercir a l'Atenció Primària”. Davant els 109 professionals ja contractats a Aragó sense aquesta formació, segons les darreres dades del SALUD, han recordat que l'especialització via MIR és obligatòria “i obviar aquest requisit suposa desvaloritzar la Medicina de Família, un greuge per a qui sí s'ha format i una disminució de la qualitat assistencial”.
Les dades de les consultes de reforç i DUAP
Com a mitjà per garantir l'atenció sanitària a Primària en un màxim de 72 hores, els metges han reivindicat la utilitat de les consultes de suport, contemplades als acords de 2023, i han denunciat que els responsables dels diferents sectors sanitaris de la ciutat de Saragossa les estan desincentivant “tot i que no han variat els motius per posar-les en marxa”.
Així, el 2024, es van realitzar 9.783 consultes, que van atendre 127.776 pacients (una mitjana de gairebé 10.650 al mes). El 2025, els números van ser de 7.240 consultes i 95.365 pacients (7.947 al mes). I les dades fins a l'octubre d'aquest any són de 4.469 consultes i 54.060 pacients (6.006 al mes).
FASAMET i CESM Aragó atribueixen aquest descens a la manca de difusió i prohibició de les consultes de suport per part d'alguns directors mèdics d'atenció primària i a l'aplicació de criteris dispars per autoritzar-les. Així, al sector Saragossa I, s'ha passat d'atendre amb consultes de suport a 1.831 pacients al mes el 2024, a només 353 aquest any, el 80,7 % menys. En el mateix període, la reducció al sector II ha estat del 17,2 % (de 3.118 a 2.581 pacients al mes).
Per als professionals, no es pot justificar aquest descens per la posada en marxa dels nous DUAP de la capital, perquè la seva funció és diferent en oferir atenció ràpida en casos no vitals, fora dels horaris de consulta. En aquest sentit han assenyalat que en haver aconseguit que comptin amb personal específic, estan complint adequadament la seva funció.
Així, el 2025 els quatre centres d'especialitats que presten aquest servei van atendre un total de 146.603 visites; a més van realitzar 8.085 radiografies, 1.036 electrocardiogrames i 924 analítiques. Com a dada especialment rellevant, més del 84 per cent de les consultes ateses van ser de nivell 3, el de prioritat més baixa, “la qual cosa mostra que la població entén el servei i l'identifica amb els casos que corresponen a un centre de salut i no a un hospital”.