L'ús de la Intel·ligència Artificial (IA) per fer el seguiment de pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) greu comença a mostrar resultats favorables a l'Hospital Universitari Virgen de las Nieves de Granada. L'experiència amb Lola, un assistent virtual que contacta periòdicament amb els pacients, ha permès observar millores en el control clínic d'alguns d'ells, segons confirma Bernardino Alcázar, cap de la Secció de Pneumologia d'aquest centre, a Redacción Médica. Una de les primeres dades observades és que "al voltant del 40 per cent" dels pacients "no estava controlat" a l'inici. A més, l'equip preveu completar l'anàlisi del primer any de seguiment per avaluar l'evolució dels pacients i l'impacte d'aquesta tecnologia en l'organització assistencial.
La iniciativa es basa en un programa de trucades telefòniques trimestrals en què participen al voltant de 400 pacients. A través d'aquestes converses, la Lola recull informació sobre els símptomes, l'adherència al tractament i les possibles necessitats d'atenció, i genera informes i alertes que rep l'equip de la consulta de MPOC. El projecte, la implantació del qual ja s'havia donat a conèixer, busca facilitar la detecció de problemes i adaptar l'atenció a la situació de cada pacient.
Alguns pacients milloren el seu grau de control
Sobre aquest 40 per cent de pacients no controlats, l'especialista assenyala que és una xifra provisional. Però el que és evident és que, durant aquest any de seguiment, alguns han passat "d'estar no controlats a trobar-se parcialment controlats".
L'especialista subratlla que es tracta, en general, de pacients amb malaltia greu i que els criteris per considerar controlada la MPOC són "exigents". Entre ells hi ha que la dispnea no impedeixi realitzar les activitats diàries, no necessitar medicació de rescat, no presentar aguditzacions i mantenir activitat física.
A partir d'aquests resultats, el pneumòleg considera que l'experiència aporta un primer senyal del potencial de l'eina en el seguiment d'aquesta malaltia: "És la primera vegada que veiem que una IA que fa les tasques d'una infermera que truca als pacients i els té vigilats serveix per millorar el control de pacients amb MPOC".
Les alertes permeten detectar altres necessitats assistencials
A més de recollir informació sobre l'evolució respiratòria, el sistema permet identificar situacions en què els pacients necessiten ajuda per resoldre qüestions relacionades amb la seva atenció sanitària. Els informes que rep l'equip inclouen alertes sobre qui no està controlat i avisos quan una persona necessita que contactin amb ella.
Alcázar recorda el cas d'un pacient que havia perdut una cita i encara no en tenia una de nova assignada. També esmenta el d'una dona que havia patit un problema de salut greu relacionat amb una altra patologia i no sabia amb qui contactar per rebre orientació.
En aquests casos, afegeix, l'equip pot intervenir directament per ajudar a resoldre la situació. Aquesta informació permet que el seguiment telefònic vagi més enllà de l'avaluació dels símptomes i contribueixi a identificar dificultats que poden afectar la continuïtat assistencial.
Prioritzar l'atenció dels pacients que més ho necessiten
Un altre dels objectius és utilitzar la informació recollida per organitzar millor les consultes i concentrar els recursos en qui presenta més necessitats clíniques. El seguiment permet conèixer quins pacients evolucionen favorablement i quins precisen una atenció més estreta.
"Hi ha molts pacients que estan bé al llarg de l'any i que no tenen problemes amb la MPOC", apunta Alcázar. En aquests casos, disposar d'informació sobre la seva situació pot ajudar a valorar si necessiten acudir amb la mateixa freqüència a consulta: "Podem retardar-los més la cita i deixar espais perquè els que estiguin pitjor puguin venir abans, i no fer-los venir si no cal. Així podem concentrar l'atenció d'Infermeria i del metge en aquells pacients que estan donant més problemes".
Ampliar la capacitat assistencial de l'equip
Segons el pneumòleg, mantenir un contacte regular amb uns 400 pacients requeriria una dedicació difícil d'assumir sense restar temps a la consulta. L'agent d'IA permet sostenir aquest contacte periòdic amb tota la cohort, de manera que els professionals puguin centrar el seu temps en els pacients que necessiten una valoració clínica directa.
"La IA és d'ajuda, sobretot en pacients amb malalties cròniques, i pot ajudar els sistemes sanitaris a optimitzar millor els recursos en moments en què hi ha escassetat d'infermers i metges", sosté.
L'equip estudiarà la cost-efectivitat del programa
Un cop completat el primer any de seguiment, l'equip preveu analitzar amb més detall l'evolució clínica dels pacients i calcular també la cost-efectivitat. "Podem calcular quant hauria costat tenir contractada una infermera que anés trucant un per un a tots els pacients d'una manera regular", indica.
L'anàlisi inclourà igualment les persones amb qui la Lola no ha aconseguit contactar, amb l'objectiu d'estudiar com ha evolucionat aquest grup en comparació amb qui sí ha seguit el programa. Aquesta comparació permetrà explorar possibles diferències, tot i que caldrà tenir en compte les característiques de cada grup abans d'atribuir-les al seguiment.
Alcázar apunta que automatitzar determinades tasques pot contribuir a oferir un seguiment més ampli i reservar el temps dels professionals per a les intervencions que requereixen una valoració clínica directa. Tanmateix, el possible avantatge econòmic s'haurà de confirmar amb les dades del programa.
"La IA pot ajudar els sistemes sanitaris a optimitzar millor els recursos en moments en què hi ha escassetat de metges i infermeres"
Al seu parer, automatitzar determinades tasques pot contribuir a oferir un seguiment més ampli i reservar el temps dels professionals per a les intervencions que requereixen una valoració clínica directa. Tanmateix, el possible avantatge econòmic s'haurà de confirmar amb les dades del programa.
Així, l'equip contempla que l'experiència es pugui traslladar a altres Serveis de Pneumologia i fins i tot a l'Atenció Primària. Alcázar apunta que ja existeixen iniciatives de seguiment mitjançant eines d'aquest tipus en altres àmbits sanitaris i que la tecnologia compta amb programes dirigits a pacients amb altres patologies, com la insuficiència cardíaca.