El Tribunal Suprem ha determinat que el pagament del prorrateig de les guàrdies mèdiques durant els períodes d'incapacitat temporal depèn de la normativa pròpia de cada comunitat autònoma. En una recent sentència, la Sala del Contenciós-Administratiu ha anul·lat la decisió d'un jutjat de Tenerife que reconeixia a un facultatiu el dret a percebre aquest complement basant-se en la normativa estatal dels funcionaris civils.
L'alt tribunal conclou que l'ordenament exceptua el personal estatutari autonòmic de la norma estatal i trasllada la competència a les regions. La resolució judicial, a la qual ha tingut accés Redacción Médica, es fonamenta en la disposició addicional quinzena de l'actual Estatut Marc, que afirma que "els serveis de salut de les Comunitats Autònomes decidiran, respecte del seu personal estatutari, el grau d'aplicació del contingut d'aquesta prestació econòmica, quan aquest es trobi en situació d'incapacitat temporal".
La lluita judicial d'un metge a Canàries
El conflicte té el seu origen en la reclamació d'un metge que sol·licitava l'abonament del complement d'atenció continuada per les guàrdies corresponents durant la seva situació d'incapacitat temporal. En primera instància, la justícia va donar la raó al professional en qualificar aquesta remuneració com a fixa i periòdica.
Sobre la naturalesa d'aquest complement salarial, la Secció Quarta del Tribunal Suprem recorda la jurisprudència existent. La sentència recull que les guàrdies "són temps de treball obligatoris per al personal, que no tenen la consideració d'hores extraordinàries". Així mateix, els magistrats dictaminen que "el complement d'atenció continuada constitueix, en conseqüència, una retribució ordinària i estable en el seu meritament, la qual cosa no és incompatible amb la seva naturalesa de retribució complementària i variable en la seva quantia segons el nombre d'hores realitzades en cada període de meritament mensual".
Tanmateix, tot i reconèixer aquesta naturalesa retributiva, la resolució aclareix que no és possible aplicar la normativa general de l'Estat per abonar la prestació. La Sala subratlla de manera textual que "el personal estatutari dels serveis de salut de les comunitats autònomes i institucions adscrites a l'Institut Nacional de Gestió Sanitària queda exceptuat de l'extensió prevista a l'article 21 del Reial decret legislatiu 4/2000".
En establir que el marc normatiu aplicable és únicament l'autonòmic, el Tribunal Suprem estima el recurs de cassació del Govern de Canàries i ordena retrotraure les actuacions al moment anterior a dictar sentència. D'aquesta manera, la justícia obliga el jutjat d'instància a emetre una nova resolució sobre la prestació econòmica del facultatiu tenint en compte les normes de la comunitat autònoma, en aquest cas concret, la Llei canària 7/2018.