El Tribunal Suprem torna a vetar que sanitaris no metges dirigeixin les zones de salut a Extremadura. La sentència manté l'anul·lació de la norma autonòmica en considerar que les funcions dels directors poden incidir en decisions estrictament mèdiques.
La sentència del Suprem ha desestimat els recursos de cassació presentats per la Junta d'Extremadura, el Col·legi Oficial d'Infermers de Badajoz i el Sindicat d'Infermeria Satse contra la sentència que va anul·lar la possibilitat que el personal sanitari del grup A2, entre ells infermers, poguessin ocupar les places de director i subdirector de les zones de salut del Servei Extremeny de Salut (SES). La Sala del Contenciós Administratiu considera que les funcions atribuïdes a aquests llocs no ofereixen garanties suficients per impedir que puguin repercutir sobre el nucli de l'actuació mèdica.
La sentència, dictada per la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem el 23 de setembre de 2026, resol el recurs de cassació 988/2024 i confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura de novembre de 2023. Aquest últim havia anul·lat els articles del Decret 47/2023, que permetien atribuir les places de director i subdirector de les zones de salut a personal sanitari del grup A2.
Simex en demana l'aplicació
El Sindicat Independent Mèdic d'Extremadura (Simex) ha reclamat a la Junta l'aplicació "immediata" de la sentència que determina que les direccions i subdireccions de Zona de Salut només poden atribuir-se a personal mèdic.
En concret, la sentència número 1052/2026, de 23 de setembre, confirma que les Direccions i Subdireccions de Zona de Salut no poden atribuir-se a professionals del grup A2 quan les seves funcions poden afectar el desenvolupament del procés assistencial i a competències pròpies de l'actuació mèdica, indica Simex en una nota de premsa.
El Tribunal Suprem estableix que, quan les funcions de direcció, organització o supervisió poden condicionar el desenvolupament global del procés assistencial, el "nucli propi de l'actuació mèdica no pot quedar sotmès a instruccions o decisions de professionals que no ostenten la condició de metge", que és el criteri defensat per Simex des de l'inici del procediment.
Així mateix, es tracta del segon pronunciament del Tribunal Suprem durant 2026 en aquest mateix sentit. El primer va tenir el seu origen en un procediment promogut pel Col·legi Oficial de Metges de Càceres. La sentència obtinguda ara per Simex confirma aquest criteri i l'estén expressament a les direccions i subdireccions de Zona de Salut. El Suprem recorda a més que la lliure designació no permet prescindir dels requisits professionals necessaris per exercir aquests llocs.
Tanmateix, el Suprem ha matisat la seva pròpia doctrina. En aquesta nova sentència, l'alt tribunal aclareix que la doctrina establerta en la sentència 480/2023, que contemplava que els llocs de direcció dels equips d'Atenció Primària fossin ocupats per metges quan les seves funcions afectessin el desenvolupament global del procés assistencial, no pot aplicar-se automàticament a totes les direccions d'unitats d'Atenció Primària.
Revisió de tots els casos
Per tot això, Simex exigeix a la Junta d'Extremadura i al SES que "executin de manera immediata" la sentència i adaptin la normativa, convocatòries i procediments de provisió d'aquests llocs.
Així mateix, reclama la revisió de les situacions actualment existents per "evitar que es mantinguin o reprodueixin circumstàncies contràries al criteri fixat judicialment". Simex subratlla que no es tracta d'un conflicte entre professions sanitàries, sinó de "respectar les competències i responsabilitats pròpies" de cada professió i "garantir que les decisions que afecten el nucli de l'actuació mèdica romanguin dins de l'àmbit professional corresponent".
El sindicat adverteix finalment que romandrà atent al compliment efectiu de la sentència i exercirà, si fos necessari, les accions oportunes per exigir-ne l'execució.